Skip to content

29.05.2020 | Nota de premsa

  • Les entitats socials celebren l’avenç cap a la garantia de rendes com a instrument urgent i imprescindible per acabar amb la pobresa monetària
  • Per assegurar la igualtat d’oportunitats calen canvis estructurals que passen per revisar la fiscalitat, redistribuir la riquesa i posar en valor les tasques de cura
  • La crisi social generada per la COVID-19 precaritza encara més les classes treballadores, els col·lectius vulnerables i les mateixes entitats que els atenen

La federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) esperen que l’Ingrés Mínim Vital aprovat avui pel Consell de Ministres del Govern espanyol suposi un primer pas cap al canvi de paradigma en el sistema de protecció i benestar social que fa anys que reclamen. Un canvi que ha de deixar enrere definitivament l’assistencialisme i fer efectius els drets de manera universal i no condicionada per evitar l’estigmatització i les ‘trampes de la pobresa’ (informe INSOCAT núm. 9, Les veus de la pobresa des de dins). Garantir uns ingressos mínims per cobrir les necessitats bàsiques a tota la població és imprescindible per acabar amb la pobresa monetària, però insuficient per erradicar la pobresa en totes les seves vessants i manifestacions. 

Per combatre les causes de la vulnerabilitat i l’exclusió cal assegurar la igualtat d’oportunitats i l’equitat des de tots els punts de vista mitjançant canvis estructurals que passen per revisar a fons la fiscalitat, redistribuir les riqueses i posar les cures i la reproducció de la vida al centre. La crisi social generada per la COVID-19 ha deixat al descobert de manera crua les fragilitats de la nostra societat i les dramàtiques conseqüències d’un model socioeconòmic depredador i insostenible que venim denunciant des de la crisi de 2008. Fa més d’una dècada que reivindiquem una transformació social profunda i ara plou sobre mullat: la pandèmia ha provocat una nova emergència social que està precaritzant encara més les classes treballadores i desafavorides, els col·lectius vulnerables i les mateixes entitats que els atenem per evitar que caiguin el més absolut desemparament.

L’Ingrés Mínim Vital que s’ha de fer efectiu de manera immediata aquest mes de juny per a les famílies que pateixen una situació de pobresa més severa –850.000 llars, gairebé dos milions i mig de beneficiaris— ha de representar un punt d’inflexió, no un punt d’arribada. El tercer sector social reclama un debat global al voltant de la renda bàsica, que en diferents modalitats es planteja des de diversos àmbits i posicions ideològiques, per garantir una vida digna a tota la població. Les entitats d’acció social —114 federades a ECAS, treballant en tots els àmbits i amb tots els col·lectius vulnerables– constatem des de la trinxera de l’atenció directa que els ajuts parcials i les mesures pal·liatives perpetuen la precarietat i la pobresa.Cal apostar per la prevenció, l’autonomia i la corresponsabilitat permetent que les persones puguin fer eleccions en la seva vida personal i promocionar socialment, sense estigmes ni fiscalitzacions pel fet de ser pobres.

Davant aquesta nova crisi, les entitats socials reivindiquen encara amb més urgència un nou abordatatge en clau de drets i de justícia social. Els poders i les polítiques públiques han de recuperar el seu rol davant els mercats i els poders econòmics, posant per davant el bé comú i obtenint els recursos necessaris per garantir un Estat de Benestar fort i sostenible. Avui patim encara, i els darrers mesos molt especialment, les retallades de fa una dècada. No n’hi pot haver de nou, ans el contrari: els pressupostos de 2020 i els dels propers anys s’han de reformular donant als drets socials i els serveis essencials –salut, educació, protecció social– la prioritat que es mereixen.

  • Comparteix: