16.04.2018 | Article d’opinió d’Enric Canet, director de Relacions Ciutadanes del Casal dels Infants, a El Periódico de Catalunya.

La clau és recordar que el dret a l’educació no només és universal sinó de qualitat

Aquest abril s’inicia el procés de preinscripció a les escoles públiques i concertades. Són moments d’inquietud per a moltes famílies preocupades pel futur dels seus fills. Desitgen el millor per a ells i discerneixen sobre quin serà el col·legi que s’adapti millor al seu caràcter i circumstàncies, oferint-los l’entorn educatiu ideal. Algunes famílies fa temps que hi pensen, que consulten altres pares, i que van a jornades de portes obertes, comparant idearis i recollint informació detallada que apareix a les webs. També la publicitat dels centres hi juga un paper important.

Aquest interès creixent en l’elecció del centre educatiu demostra que les famílies volen implicar-se més en l’educació dels seus fills a través de l’escola. I aquesta és l’aposta més favorable per obtenir l’èxit: que famílies i professors treballin conjuntament, cadascun en el seu àmbit. Que les famílies tinguin l’escola com a pròpia, que l’apreciïn. Que els claustres i les famílies adoptin compromisos conjuntament no garantirà al 100% el perfecte  resultat futur, però sí que el potenciarà moltíssim. El dret a l’elecció de centre educatiu constitueix un pilar bàsic per a moltes famílies i col·lectius.

El millor per als fills

No obstant hi ha famílies que no escullen el centre. Van al que tenen més a prop o al que els assignen. Potser algú pot pensar que aquestes famílies no valoren prou el treball escolar però, en realitat, ¡a la majoria sí que els agradaria escollir-lo! ¡Segur que també volen per a les seves criatures el millor centre! Una escola amb grans espais oberts, jardins i pistes esportives, aules amb llum natural, molt material didàctic, tecnologia punta, recursos i un gran equip docent per adaptar-se a la situació de cada nen i nena. Segur que també aquestes famílies desitgen disfrutar d’un horari escolar ampli, amb àpats de qualitat per a totes les edats,  fins i tot per als adolescents. Segur que tots escollirien tenir una formació oberta, amb sortides, convivències…; un aprenentatge enriquidor i complet.

Però triar escola és una oportunitat que està només a l’abast d’algunes famílies. Moltes famílies difícilment podran fer-ho. A més, no tenen altres recursos possibles ni altres parents que els ajudin. Són famílies que no coneixen les possibilitats de tot el ventall educatiu, que no poden accedir a una educació integral que inclogui activitats extraescolars; que no tenen vivendes dignes on seguir formant-se ni dedicar el temps que voldrien als més petits, ofegades per les seves dificultats. Famílies que no poden decidir els millors estudis postobligatoris per als seus fills, que corren el risc de quedar atrapats en el forat negre de la falta de formació gratuïta dels 16 als 18, impossible de superar després.

Totes les mares i pares volen el millor per als seus fills. Les famílies amb menys recursos també volen que els seus fills i filles estudiïn perquè saben que això suposa un pas endavant respecte a la realitat que ara viuen. Per això han fet grans esforços personals sacrificant el que tenien pel futur dels seus fills. ¿No triarien també el millor centre, si poguessin?

No estem en contra de la lliure elecció de centre, sempre que sigui un dret de veritat per a tota la població. Avui, l’elecció depèn bàsicament de la renda i, per tant, el debat d’elecció deixa fora moltes famílies. No ens enganyem, encara no hem arribat a aquest nivell d’igualtat per a totes.

La clau consisteix a recordar que el dret a l’educació no solament és universal sinó de qualitat. La igualtat d’oportunitats comença garantint la discriminació positiva i constant de l’educació per als nens i els barris que ho tenen més difícil perquè parteixen de situacions familiars i socials dures i sense recursos. Aquest és un dret que no té perquè correspondre només a l’escola, sinó també fora,  durant tota la seva vida. Aquesta és l’única manera per començar a revertir el creixement imparable de la desigualtat social.