‘MENA’ vs ‘adolescents migrants sense referent familiar’, article de Sílvia Parra a Social.cat

Inici / OPINEM des de l'àmbit social / ‘MENA’ vs ‘adolescents migrants sense referent familiar’, article de Sílvia Parra a Social.cat

24.04.2019 | Article d’opinió de Sílvia Parra, integradora i educadora social, publicat a Social.cat

Cada cop que sento “el nom”, “l’etiqueta” de com ens dirigim a ells/es m’esgarrifo, m’indigno i no entenc com amb tant temps no hem trobat com dirigir-nos a aquest col·lectiu.

Parlo dels joves migrants sense referent familiar, més coneguts a casa nostra com els “MENA” (menors estrangers no acompanyats). Això, sense obviar la gran quantitat de noms amb els que ens hi hem dirigit durant aquests últims anys: “menors no acompanyats”, “isoles” (aïllats), “errants”, “menors immigrants no acompanyats”, “menors refugiats no acompanyats”, “menors immigrants desemparats”, “menors estrangers víctimes, en situació de risc i/o delinqüents”, “menors estrangers indocumentats no acompanyats”, “menors emigrants sense referent familiar”, “menors immigrants indocumentats”, “menors del carrer”, “menors sense sostre”, “menors sense papers”, “nens polizons”, “petits sanspapiers”, “nens il·legals”…

Una llarga llista de denominacions estigmatitzadores que, des del meu punt de mira, anul·len els drets de l’infant. És per aquest motiu que em centraré a descriure i fonamentar per què considero que els hauríem d’anomenar “adolescents o joves migrants sense referent familiar” i allunyar-nos de “menors estrangers no acompanyats”.

“Menors” vs “adolescents o joves”

El primer estigma que trobem el nom és el concepte “menor”. Els sensibilitzats amb el tema sabem perfectament que aquest concepte de “menors” els desvaloritza, ja que prima només el concepte de minoria d’edat. Paral·lelament, és un concepte que només fa referència als infants tutelats o vinculats amb la justícia.

Si no deixem de percebre l’altre com a “menor” serà difícil que avancem a una bona ètica del vocabulari que possibiliti a l’altre, el subjecte que és: un infant o adolescent.

“Estrangers” vs “migrants”

La segona paraula que descriu el col·lectiu és “estrangers”. Cal recordar que la convenció dels Drets dels infants deixa clar que no es farà distinció de cap mena, ja sigui de raça, color de la pell, sexe, llengua, religió, opinió política, origen nacional o social, possessió de propietats, naixement o altra condició. És curiós veure com prima abans el concepte estrangers que la recomanació de la convenció.

Recordar que la paraula “estrangers” va molt relacionada amb les polítiques europees i estatals d’estrangeria. Per aquest motiu creiem que la paraula que més els representa podria ser “migrants”.

“No acompanyat” vs “sense referent familiar”

I finalment el concepte “no acompanyats”. Aquí recordo les ponències de l’Amina Bargach, quan ens deia que estàvem equivocats dient que venien sols. Venen acompanyats d’unes vivències i d’un sòlid equipatge que no podem obviar. És per aquest motiu que crec més pertinent dir “sense referent familiar” en comptes de “no acompanyats”.

Crec que la nostra ètica professional ens ha de fer reflexionar en com ens dirigim i representem a l’altra, per tant, hem de ser sensibles del vocabulari que utilitzem per dirigir-nos als altres i com aquest pot ser possibilitador o estigmatitzador.

I tu, com els anomenes? T’atreveixes a canviar “menor” per “adolescent”? I “MENA” per “adolescent migrant sense referent familiar”? La importància de l’ètica del vocabulari: no la descuidem!

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt
20190424_Cartell-jornada-MENa20190425_debatTaula_Municipals2019