11.04.2017 | Article d’Eva Giralt, membre de la Comissió d’Infància i Família del Col·legi de Treball Social, publicat a Social.cat
L’octubre de 2014 l’Associació Catalana de Municipis, la Diputació de Barcelona, el Departament de Benestar Social i Família i la Federació de Municipis de Catalunya van presentar una proposta per a un nou model de serveis d’intervenció socioeducativa. Va ser l’inici d’un llarg i complicat camí fins arribar a la presentació del nou model d’intervenció socioeducativa per part del Subdirector d’Infància i Adolescència de la DGAIA, Joan Mayoral, tot just fa un parell de setmanes al Col·legi de Pedagogs.
Aquell document inicial pretenia exposar les mancances que s’havien detectat en els serveis de centre obert i la necessitat de capgirar el focus en què es basaven, que posava més l’accent en el propi servei i els seus requeriments estructuralistes que en les necessitats de l’infant o l’adolescent i la seva família. Posava de manifest que en molts casos no s’aconseguia donar la resposta adequada i, entre d’altres carències, s’assenyalava que els centres oberts no comptaven amb un model uniforme i eren difícils de delimitar en relació a altres espais o recursos de lleure i activitats extraescolars, tant en funcions com en població atesa. A més, es desatenien les necessitats d’atenció a les competències parentals i sovint no es cobria l’acompanyament i el tractament social de les famílies d’infants en risc, donant prioritat a la franja d’edat entre 6 i 12 anys i deixant un buit important en l’atenció de la resta de població infantil i juvenil de 0 a 18 anys.
També es detectà que el nombre de centres no estava distribuït territorialment d’acord amb la distribució de la població en les diferents àrees bàsiques de serveis socials i que era necessari establir noves ràtios de cobertura que permetessin adaptar-se a les necessitats territorials de Catalunya, a més de millorar notablement l’articulació entre serveis bàsics d’atenció social i el servei, insuficient i en alguns casos inexistent.
A partir d’aquella proposta de model d’intervenció educativa, el Col·legi de Treball Social de Catalunya va participar junt amb altres institucions en un grup de treball per laborar una proposta consensuada que definís dos aspectes importants. Per una banda s’havien de consensuar els perfils professionals i les funcions que havien d’intervenir en la prestació d’aquests serveis, i per l’altra calia establir les ràtios de cobertura per als diferents perfils i característiques de les intervencions. Un cop superada la resistència pel fet que només se’ns encarregués una petita part del model, el grup començà a treballar amb una elevada motivació per part de la majoria dels integrants, compartida amb la persona que representava la DGAIA. La feina, però, es va aturar després de tres reunions i un any més tard, l’estiu de 2016, van començar les proves pilot i les presentacions del nou model.
La interrupció sobtada del grup de treball i el fet que no es reprengués la feina ens deixa amb el dubte de si no hauríem estat un valor afegit i, malgrat que les raons siguin segurament justificades i inevitables, m’agradaria convidar les administracions a no desistir de comptar amb la col·laboració i les aportacions dels col·legis professionals, peces imprescindibles en l’engranatge de qualsevol projecte d’intervenció públic.
Tot i així, celebro personalment i professionalment amb molta satisfacció la posada en marxa del nou model de serveis d’intervenció socioeducativa, que compta amb un catàleg de serveis no vinculats a un equipament concret. És un model molt més flexible que aprofita estructures existents i contribueix a uns costos més eficients i adaptats a les necessitats reals.
Felicitats, doncs, a tots aquells que han fet possible aquesta nova definició tan necessària dins de la cartera de serveis socials, realitzant canvis tan substancials en l’enfocament del nou model com l’ampliació de la franja d’edat, l’atenció en els diferents nivells de risc, la prestació a tots els territoris, la prevenció i disminució del les situacions de desprotecció i la provisió de recursos i serveis a la família des del medi.