04.03.2021 | Nota de premsa de la Xarxa de Treball de la Llar Just
Des de la XTLLJ apostem per la intermediació com a solució per regular, professionalitzar i dignificar el sector dels treballs de la cura i de la llar.
A falta d’un conveni regulador i davant les actuals condicions de la majoria de treballadores de la llar, les entitats que formem part de la Xarxa Treball de la Llar Just, reivindiquem la tasca d’intermediació amb les famílies com a única solució per regular, professionalitzar i dignificar el sector de la cura i de la llar. A més considerem que l’actual Salari Mínim Interprofessional ha de ser el mínim punt de partida a l’hora de confeccionar la taula salarial (que adjuntem amb aquesta nota) que ha de regular la relació amb les famílies durant el 2021.
El mercat de les relacions laborals de cura de persones a domicili i tasques domèstiques regides per la normativa del Treball de la Llar dona sortida a una part important de la demanda de serveis d’aquesta mena que tenen les famílies i alhora dona feina a un important nombre de treballadores. Quan, al març 2020, es va decretar l’Estat d’Alarma i es va fixar un confinament estricte per atendre a la greu emergència sanitària es va fer una catàleg d’activitats essencials que s’havien de mantenir, i els serveis de cura d’aquesta mena van entrar al llistat.
Malgrat aquesta rellevància real, la normativa especial que regula el sector és ambigua i sovint desconeguda per qui l’ha de complir; les prestacions de Seguretat Social previstes per un sistema especial dins del Règim General, deixen les treballadores del sector en clara desprotecció davant dels estàndards assolits per a la resta de treballadores; i per acabar,
s’arrosseguen inèrcies de menysteniment social de la cura i les tasques domèstiques, inèrcies de cobriment de la necessitat amb criteris de baix cost, i, encara més, es planteja la regularització de les relacions laborals via contracte i alta, sovint com un favor que se li fa a la treballadora i no com l’acompliment d’una obligació fixada per llei.
Actualment, es molt difícil saber quantes persones treballen en aquest sector. Les treballadores amb contracte i alta, visibles a les estadístiques, són nomes la punta d’un iceberg que amaga la resta de relacions laborals que es duen a terme sense contracte ni cotització, i d’aquestes una gran massa són les relacions dutes a terme per treballadores en situació administrativa irregular. Feines que no consten enlloc fetes per persones que no existeixen a ulls de l’administració. Aquest gran iceberg submergit dona una resposta sorprenentment bona a la necessitat de cura de les famílies. La nostra gent gran està cuidada, i ben cuidada, per professionals que fan una feina de qualitat malgrat la manca de reconeixement legal i social.
Davant d’aquesta realitat són diverses les iniciatives que apunten a la dignificació i professionalització del sector. Totes elles són necessàries i segurament, si hi ha una solució, passarà per conjugar-les en una redefinició del paper de les cures a la societat, el seu impacte econòmic, i la manera de cobrir-les amb qualitat.
Una d’aquestes iniciatives és la INTERMEDIACIÓ LABORAL JUSTA, una intervenció directa al mercat, al lloc on es forgen els vincles entre les famílies i les treballadores per ajudar-les a construir relacions laborals justes i acompanyar-les en l’aplicació d’un marc normatiu que els resulta aliè, de manera que puguin atendre les seves respectives necessitats de manera satisfactòria en una marc de dignificació i professionalització del sector.
En aquesta tasca resulta fonamental la fixació d’un marc de sous a pagar que s’ajustin a les previsions legals. La manca de conveni col·lectiu al sector deixa aquest àmbit laboral amb l’única referència del Salari Mínim Interprofessional. Això, que hauria de ser el mínim inqüestionable, es converteix per a les entitats que hi treballem en una bandera a defensar enfront de les inèrcies del mercat i l’agressivitat dels operadors lucratius (agències, empreses, recentment les plataformes d’internet i altres).
Al nostre territori, les entitats de l’àmbit estem organitzades en una Xarxa per la Professionalització i Dignificació del sector que porta el nom de XARXA TREBALL DE LA LLAR JUST, ens reunim des de fa 15 anys, i des de 2010 vam començar a consensuar Pactes de Salaris per a les relacions laborals en les quals intermediàvem. Als darrers temps hem pogut contactar amb altres plataformes que en diferents punts de l’Estat duen a terme una tasca semblant.
Avui, dia 4 de març de 2021, us presentem el PACTE DE SALARI MÍNIM PER A LES RELACIONS DE TREBALL DE LA LLAR 2021 de manera coordinada amb la presentació d’eines anàlogues que fan servir companyes d’entitats amigues a diferents punts de l’Estat Espanyol. No hi ha res de nou, és un pas més en la tasca que venim fent des de fa temps. Un pas necessari per seguir avançant encara més enllà.
JUNTES, LES TREBALLADORES I LES FAMÍLIES, CONSTRUÏM RELACIONS LABORALS MÉS JUSTES AL TREBALL DE LA LLAR.
