Skip to content

03.07.2020 | Article d’opinió d’Anna Suñer, coordinadora de la PINCAT (Plataforma d’Infància de Catalunya) de la Taula del Tercer Sector, al diari Ara.

El que havia de servir per donar suport a un estiu de lleure més necessari que mai arriba tard

Acaben de començar els casals, les colònies i els campaments per a milers d’infants i adolescents a Catalunya, però aquest no serà un estiu per a tothom. Malauradament, no ho serà, tot i que el lleure educatiu és un dret essencial per al desenvolupament i el benestar d’unes nenes i nens que han patit els efectes d’un confinament duríssim. Aquest havia de ser l’estiu en què tota la infància, especialment la que està en una situació de més vulnerabilitat, tingués l’oportunitat de recuperar-se de les conseqüències emocionals de tres mesos sense sortir de casa, sense anar a l’escola i sense relacionar-se amb altres companyes i companys. No serà així perquè, ara, la participació d’infants, adolescents i joves en les activitats de lleure és un 40% més baixa en comparació amb el 2019.

Des de l’esclat del covid-19, el sector del lleure educatiu ha estat treballant per construir una proposta que permetés, enguany, augmentar el nombre d’infants i joves (l’any passat van ser uns 300.000) i avançar significativament cap a la universalització de les activitats d’estiu per garantir aquest dret. A l’abril, es va presentar al Govern la Proposta a la Generalitat de Catalunya per a la campanya d’estiu 2020 de casals i colònies. En l’informe, les entitats de lleure fèiem èmfasi en la importància que centres d’esplai, agrupaments escoltes i entitats de lleure oferissin un ampli ventall d’experiències perquè infants i joves oblidessin aquestes setmanes, recuperessin la vida en llibertat, es trobessin amb les amigues i els amics, juguessin, correguessin a l’aire lliure i gaudissin de la natura, adquirint aprenentatges tan valuosos com autonomia, hàbits i valors. No podem oblidar que, per a una part dels infants catalans, el confinament ha estat extremadament dur. L’han passat en infrahabitatges, habitacions rellogades, amb dificultats per tenir un àpat al dia o patint els efectes d’una bretxa digital i educativa que els ha deixat desconnectats, tot i els esforços de les entitats socials, que no s’han aturat i que han cercat solucions imaginatives per evitar-ne l’aïllament. 

Per aquesta raó, el document feia èmfasi en el fet que calia ajudar les famílies colpejades per la crisi social i econòmica derivada del coronavirus. Moltes s’han quedat sense feina i sense ingressos i no poden cobrir necessitats tan bàsiques com el menjar i l’habitatge i encara menys altres despeses. Segons l’informe, “abans de la pandèmia es calculava que entre el 20% i el 30% de les llars no podia permetre’s fer una setmana de vacances a l’any”, per tant, era lògic pensar que aquests percentatges anirien a l’alça junt amb un increment de la pobresa que afecta directament la impossibilitat de fer front als costos de les activitats d’estiu. A totes les famílies que ja vivien una situació de precarietat, ara s’hi han afegit unes altres que, de manera sobrevinguda, han entrat dins aquest cercle. Així doncs, l’objectiu principal era molt clar: abocar tots els recursos possibles per assegurar que, sobretot les llars més vulnerables, tinguessin accés a aquest dret. Per això, el sector del lleure va demanar al Govern un ajut de 86 milions d’euros per becar el nombre més gran de famílies possible i, a la vegada, per ajudar a pal·liar el sobrecost que implica aplicar les mesures necessàries per desenvolupar unes activitats segures. Malgrat les explicacions, la Generalitat de Catalunya va anunciar que les ajudes per a les activitats d’estiu serien d’11 milions, una xifra que quedava molt lluny de la demanda plantejada. Però, setmanes més tard, com s’ha concretat aquest suport? 

Les ajudes queden recollides en el decret llei 21/2020, de 2 de juny, de mesures urgents de caràcter econòmic, cultural i social, que concreta com s’articularan. La part del decret que correspon a les beques i els recursos destinats a les entitats de lleure segueix congelat. Un mes després, les famílies continuen sense saber si han rebut una beca (unes beques que, d’entrada, són insuficients) i les entitats encara no han rebut el finançament indispensable per a unes activitats que ja han començat. Durant l’espera moltes d’aquestes entitats de lleure estan, fins i tot, costejant i finançant les beques sense saber quina serà la resolució final. La burocràcia ha tornat a alentir-ho tot. El que havia de servir per donar suport a un estiu de lleure més necessari que mai arriba tard i deixa molts infants sense un dret tan important com l’educació en el lleure, que queda a l’abast només d’aquelles famílies que s’ho poden permetre. Cap infant ha de quedar enrere.

  • Comparteix: