25.08.2020 | Nota de premsa d’Arrels Fundació
La ‘nova normalitat’ està portant una situació encara més difícil per a les persones que viuen al carrer a Barcelona. La xarxa de recursos públics i privats ja estava saturada abans de la covid-19 i la realitat actual és d’involució: gairebé no hi ha espais on resguardar-se, la llista d’espera dels albergs s’ha tancat i hi ha menys serveis higiènics.
Ho evidencia el mapa (Sobre)viure al carrer a Barcelona que acabem d’editar i que recull 42 serveis d’higiene, d’alimentació, per dormir, etc, als quals les persones que viuen al ras hi poden accedir directament, sense necessitat que un treballador/a social les derivi. El mapa mostra una realitat preocupant:
- S’han perdut recursos. Respecte l’any passat, la ciutat ha perdut una quinzena de serveis i recursos perquè a causa de la covid-19 han tancat de forma definitiva o temporal.
- Han tancat les llistes d’espera per dormir als albergs.
- S’han reduït els serveis de dutxa i de rober. Hi ha serveis de dutxa tancats de manera temporal i altres que han hagut de reduir l’aforament a les persones habituals del centre. En el cas dels robers, molts eren gestionats per parròquies i actualment, per la covid-19, romanen tancats.
- És molt difícil dinar o sopar calent. Hi ha menjadors socials que han reduït torns i aforament i s’han obert altres espais que donen menjar però per emportar.
- Gairebé no hi ha espais per descansar i resguardar-se.
“La xarxa de recursos per a persones sense llar s’ha debilitat a causa de la pandèmia, tot és més precari i això afecta molt les persones que viuen al carrer. Hi ha també més dificultats per fer tràmits i gestions, fins i tot per anar al metge, perquè ara tot funciona per telèfon i telemàticament”, afirma Marta Maynou, cap de l’equip d’Acollida d’Arrels.
A l’últim recompte per saber quantes persones viuen al carrer a Barcelona (realitzat al maig) es van localitzar 1.239 persones dormint al ras. Demanem a les administracions buscar solucions i destinar els recursos suficients per aconseguir que ningú hagi de viure al carrer i, en concret, proposem:
- Apostar per recursos d’allotjament que mirin a mig i llarg termini i que donin estabilitat a la persona. Calen més promocions habitacionals específiques i més habitatges que segueixin el model Housing First.
- Obrir espais nocturns per dormir i de baixa exigència, petits, ubicats a cada barri de la ciutat i en els quals la persona es pugui quedar el temps que necessiti.
- Habilitar més espais de dia de proximitat amb serveis útils com dutxes, consignes per guardar les pertinences, espais climatitzats, etc.
- Atendre les persones des de cada municipi per no desvincular-les del seu context ni saturar altres sistemes d’atenció i activar més mecanismes de prevenció.
