‘Ser dona, ser pobra’, article d’opinió de Francina Alsina a Social.cat

Inici / OPINEM des de l'àmbit social / ‘Ser dona, ser pobra’, article d’opinió de Francina Alsina a Social.cat

24.10.2018 | Article d’opinió de Francina Alsina, presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, a Social.cat

Ser dona implica ser més vulnerable davant la pobresa i l’exclusió. Ser dona i estar sola al capdavant de la família augmenta aquest risc. Però ser dona, estar sola al capdavant de la família i tenir dificultats per aconseguir una feina, un habitatge digne o no disposar d’una xarxa de suport, multiplica encara més aquest risc de vulnerabilitat.

L’últim dossier Catalunya Social Monoparentalitat femenina i pobresa. Gènere, soledat i conciliació, l’arrel del problema, que la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya acaba de publicar, confirma el que fa temps que alertem des de les entitats socials: la pobresa no només afecta més les dones sinó que hi ha una relació directa entre el procés d’empobriment i el gènere.

L’estudi, elaborat per Isabel Torras i Andrés Lorenzo, professors de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, apunta que els principals problemes que tenen les llars monoparentals femenines són: les dificultats per accedir a un habitatge digne i assequible, la conciliació de la vida laboral i familiar i la soledat emocional.

A Catalunya, el 80% de les llars monoparentals estan encapçalades per una dona que tota sola es fa càrrec de la família i el 35% de les famílies monoparentals catalanes estan en risc de pobresa.

Dones que, en solitari, no poden accedir a un habitatge digne i adequat pels alts preus, la pèrdua d’ingressos de les llars i la manca d’un parc d’habitatge social. Una de cada dues famílies monoparentals té problemes relacionats amb l’habitatge (risc de desnonament, impagaments o deutes hipotecaris). Sovint els habitatges als quals accedeixen són poc adequats, no poden fer front al pagament dels serveis bàsics, viuen rellogades en una habitació compartint forçosament amb altres persones que poden ser familiars o no, o canvien amb freqüència de domicili, amb el que això implica per a tota la família de canvi d’entorn, d’escola, de pèrdua de referents sanitaris, socials, comunitaris, etcètera.

Dones que, en solitari, lluiten per aconseguir una feina digna que els permeti una estabilitat econòmica i que els faciliti la conciliació de la vida laboral i familiar. El 50% de les dones al capdavant d’una família monoparental està desocupada o treballa en l’economia submergida i el 70% fa més d’un any que no té feina.

Dones que, en solitari, tenen cura dels fills i que sovint no tenen cap suport afectiu, amb l’impacte directe que té en el benestar físic i emocional tant de les dones com dels infants. La depressió i l’ansietat són els principals trastorns de salut mental diagnosticats en les famílies monoparentals. Elles senten com ningú la pressió d’oferir el millor per als seus fills/es. A més, aquestes mares soles sovint tenen els serveis socials i les entitats socials com a principal i únic referent i suport.

Des de la Taula del Tercer Sector reclamem que es desenvolupin amb urgència polítiques de lluita contra la pobresa que siguin integrals, transversals, coordinades amb el sector social i que incloguin la perspectiva de gènere. Parlem de mesures que tinguin en compte la totalitat de les dimensions de la persona-família (treball, habitatge, salut, conciliació laboral i familiar, suports econòmics, socials i emocionals, etc.); que facin més èmfasi en la prevenció; que s’allunyin de la mirada assistencial (les persones no volen ‘caritat’, el què necessiten són suports que les apoderin i que els permeti superar aquesta situació de vulnerabilitat) i que trenquin el cercle hereditari de la pobresa de mares a fills/es per garantir que tinguin els mateixos drets i oportunitats que la resta de la ciutadania.

Si abordar aquest fenomen de manera integral, transversal i des de la perspectiva de gènere és indispensable, igual d’important és que les eines que ja existeixen per lluitar contra la pobresa i l’exclusió funcionin bé i a ple rendiment, com la Renda Garantida de Ciutadania. Si volem que aquest instrument sigui realment eficaç i útil, cal accelerar el desplegament total de la Renda Garantida perquè aquest dret social arribi a totes i cadascuna de les persones que són susceptibles de ser-ne beneficiàries.

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt
AnuariOcupacioTSS_2018_portada_laConfederacio20181024_Campanya-sensellar-arrels-st-ignasi