22.10.2018 | Nota de premsa de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya
- Les organitzacions no lucratives donen feina a 94.500 persones, gairebé un 10% més que el 2014, i incrementen la proporció de contractes indefinits.
- La contractació a temps parcial és més elevada que al conjunt el mercat laboral per les característiques específiques dels serveis i activitats, però en un 42% dels casos respon a la voluntat expressa de les treballadores.
- El sector reclama una major inversió en el sistema de serveis socials i un finançament més estable per poder millorar l’ocupació i retenir el talent.
- La Confederació proposa un nou model d’acció concertada per la provisió de serveis públics d’atenció a les persones que asseguri una major estabilitat dels serveis i una millor qualitat de l’ocupació
El volum d’ocupació que genera el Tercer Sector Social creix per quart any consecutiu i s’acosta al nivell màxim, assolit abans de la crisi econòmica. Actualment dona feina a 94.500 persones, gairebé un 10% més que el 2014, quan es va publicar la primera edició de l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya. Avui se n’ha presentat la quarta, que confirma el pes de les organitzacions no lucratives com a actor significatiu al mercat laboral i conclou amb la millora de les condicions laborals com a gran repte per assolir una plena qualitat de l’ocupació.
“Si no s’aconsegueix un compromís polític per augmentar la inversió social i aplicar un nou model de finançament que afavoreix l’estabilitat dels llocs de treball, el Tercer Sector ho té molt difícil per retenir el talent i ser un sector competitiu”, ha afirmat Joan Segarra, president de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya. La dinàmica de retallades o, en el millor dels casos, de congelació de les tarifes per a la prestació de serveis socials i d’atenció a les persones en els darrers anys “és insostenible per la viabilitat de les entitats, dificulta la millora de les condicions laborals i pot posar en risc la qualitat dels serveis a les persones”, ha afegit.
La clau per a la millora de l’ocupació passa necessàriament per un augment de la inversió pública en polítiques socials i l’aplicació d’un nou model de finançament i relació entre les entitats socials i l’Administració per la provisió de serveis d’atenció a les persones. El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha assumit el “repte majúscul de canviar el sistema, fugir de la visió únicament economicista que no té en compte el retorn social i posar la contractació pública al servei de les persones i de l’estabilitat dels programes“, ja que “millorar les condicions laborals del sector revertirà directament en l’atenció a les situacions de vulnerabilitat”.
A més, el conseller el Homrani s’ha compromès a estudiar la proposta legislativa de La Confederació per un model d’acció concertada amb la iniciativa social sense afany de lucre; un model que, d’acord amb les Directives Europees i la mateixa llei de contractes, exclogui els serveis socials i d’atenció a les persones de les lògiques de mercat que implica l’actual model de contractació pública. Aquest nou model resoldria les dificultats que històricament s’han vingut denunciant des del Tercer Sector i que provoquen una devaluació constant dels serveis. Com a exemple, la mitjana de rebaixa dels pressupostos entre el preu inicialment previst i el que ofereix qui guanya el concurs és d’un 6,3%, fruit de l’excessiva incidència dels criteris econòmics. Segons Segarra, “per al Tercer Sector és clau sortir d’aquesta lògica perversa, i ara tenim l’oportunitat de fer-ho”.
Greuge comparatiu en els convenis
El model de finançament actual i la insuficient inversió pública escanya la capacitat econòmica de les entitats, que a l’hora de negociar els convenis col·lectius no poden assumir els increments salarials que desitjarien. En aquest sentit, també es produeix un greuge comparatiu important entre els funcionaris públics i els treballadors del Tercer Sector que agreuja la fuga de talent, ja que per fer la mateixa feina el conveni de la funció pública ofereix millors condicions salarials. El mateix passa amb sectors pròxims com Salut i Educació, que tenen una mitjana salarial molt més elevada que el sector social.
Tot i així, les dades de l’Anuari 2018 mostren indicis positius: a banda del creixement del volum d’ocupació, s’incrementa també la proporció de contractes indefinits, que són predominants amb un 56%. Continua per sota de la mitjana del mercat laboral català, on el 78% dels contractes són indefinits, però l’evolució és inversa: al mercat general s’està observant una lleugera però constant tendència a la baixa (s’ha passat d’un 82% de contractació fixa el 2014 a un 78% el 2017).
També continua sent molt superior al conjunt del mercat laboral català la contractació a temps complert (86% vs 44% al Tercer Sector), si bé en el cas del Tercer Sector, en gran mesura aquesta parcialitat ve donada per les especificitats i necessitats dels serveis o activitats, i destaca que en un 42% dels casos les jornades són parcials per voluntat expressa de les treballadores. L’estacionalitat d’alguns dels serveis prestats –com ara les colònies escolars o altres serveis vinculats al lleure educatiu— i les mesures de flexibilitat que ofereixen les entitats també expliquen en part la contractació temporal i parcial, ja que la reducció de jornada és una opció força sol·licitada sobretot per part de les dones i cal recordar que és un sector altament feminitzat: tres de cada quatre persones contractades, un 74%, són dones.
Equitat salarial i de gènere
Altres elements positius són l’increment de la mitjana salarial del sector un 3,7% respecte l’any anterior, la confirmació d’una ràtio d’equitat salarial molt ajustada, al voltant d’1:3 (el sou més alt és el triple que el més baix) i una taxa d’absentisme laboral lleugerament inferior a la mitjana del mercat laboral espanyol (4,3% vs 4,7%)
En matèria d’equitat de gènere, la bretxa salarial entre dones i homes és pràcticament inexistent (al voltant del 3%, davant el 26% del mercat laboral català), si bé als càrrecs de direcció i gerència s’incrementa fins el 20%. Per afrontar aquesta qüestió, La Confederació ha impulsat –en aliança amb la Xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDiPAS)– un Programa de gestió del canvi pel foment de l’equitat de gènere per posicionar el Tercer Sector Social com a referent en la lluita contra les desigualtats.
Finalment, pel què fa a la percepció de recuperació econòmica, només un 24% de les entitats la perceben, la mateixa proporció que ara fa un any. L’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya és una eina d’anàlisi per a la millora contínua del sector que la patronal publica per quart any consecutiu, realitzat en col·laboració amb l’Observatori del Tercer Sector i amb el suport de la Direcció General d’Economia Social, Tercer Sector, Cooperatives i Autoempresa de la Generalitat de Catalunya.
