23.11.2016 | El III Seminari d’Innovació Social sobre atenció integral a la persona, impulsat per ECAS i l’Ajuntament de Barcelona, es va celebrar ahir al Palau Macaya amb l’assistència d’una cinquantena de persones.
La jornada es va centrar en el concepte d’intervenció social amb “visió rica i complexa per a un abordatge global des dels diferents àmbits d’actuació: laboral, serveis socials, educació, salut…”, tal com va destacar Teresa Crespo, presidenta d’ECAS. Per la seva banda, Laia Ortiz, tercera tinenta d’alcaldia de la Direcció de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, va remarcar la importància de la innovació social, ja que “la ciutat canvia i les necessitats també, a un ritme molt accelerat i amb gran impacte en l’Administració i en la manera de relacionar-nos”.
Manel Aguilar Hendrikson, politòleg i professor de l’Escola de Treball Social de la UB, va advertir que la necessitat d’integració prové d’un procés previ d’especialització i fragmentació dels serveis, i com a condició per realitzar-la amb èxit va apuntar l’assignació de rols i responsabilitats. A partir de la multiplicitat d’actors, “primer cal tenir clar què és cadascú i treballar amb un llenguatge comú i una visió compartida, amb lideratge distribuït que marqui objectius des de la direcció i doni autonomia als equips locals”.
Serrat Camps, experta en gestió de serveis socials, va assenyalar que si el que es vol és centrar-se en la persona i atendre-la de manera individualitzada, no es pot pretendre tenir-ho tot regulat, legislat i estipulat, ja que “l’atenció centrada a la persona és incompatible amb la rigidesa”. Hendrikson va estar d’acord que cal passar d’un model orientat a la demanda-resposta a un basat en els processos de desenvolupament de la persona.
Un exemple d’innovació aplicada a la integració és el Consorci d’Acció Social de La Garrotxa, que inclou els serveis socials i els sanitaris. Teia Fàbrega, directora de l’ens, destaca “l’enfortiment del sistema de serveis socials” -des del canvi d’estructura, en el seu cas concret–, la voluntat tècnica i política, i la confiança entre els agents implicats. Les experiències en inserció sociolaboral de la Direzione Centrale de Politiche del Lavoro Sviluppo Economico de l’Ajuntament de Milà i dels serveis socials de l’Ajuntament d’Estocolm mostren les possibilitats que pot aportar un canvi de mirada en l’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat.
El tercer sector reivindica la seva flexibilitat i agilitat a l’hora d’articular noves respostes als reptes socials que es plantegen, sempre en col·laboració amb les administracions. En clau d’innovació i d’integració, dos elements fonamentals són la gestió del coneixement i la generositat, tal com van subratllar tant Teia Fàbrega com Serrat Camps.
