06.06 .2017 |Article d’Oriol Illa, president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, publicat a El Periódico de Catalunya

Catalunya fa un pas important a articular l’assistència sanitària a través d’entitats sense ànim de lucre

Fa unes setmanes, el Departament de Salut anunciava una llei que permetrà concertar els serveis d’assistència sanitària exclusivament a entitats del tercer sector o de l’economia social. Aquesta notícia era important perquè situava, per primera vegada, els serveis d’atenció a les persones fora de la lògica mercantilista en un àmbit altament sensible: el sanitari. Al mateix temps, permetrà establir al tercer sector i les empreses socials com a aliats prioritaris de l’Administració en la gestió dels serveis d’assistència sanitària. Aquest punt de partida no vol dir que exclogui la col·laboració de les empreses mercantils en la xarxa sanitària pública, sinó que s’articula una fórmula específica, la de la concertació sanitària, per a entitats sense ànim de lucre o de l’economia social.

La Unió Europea estableix clarament que el serveis d’atenció a les persones (també els serveis sanitaris) són d’interès general, i que, per aquest motiu, no estan sotmesos a les regles del mercat. Alhora, faculta els Estats perquè puguin donar més pes a criteris com: l’accessibilitat, la qualitat, la disponibilitat, la protecció de col·lectius vulnerables, la participació dels usuaris o la innovació, en detriment del preu.

Catalunya ha optat per transposar la directiva europea 2014/24/UE a través de l’avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària; i de l’avantprojecte de llei de contractes de serveis a les persones, per regular la contractació pública de tot tipus de serveis d’atenció a les persones. Aquest segon avantprojecte preveu introduir criteris de solvència que donaran un pes molt important a la qualitat, l’experiència prèvia en el territori o la innovació. I l’avantprojecte de llei impulsat pel Departament de Salut convertirà les entitats sense afany de lucre i de l’economia social en les organitzacions preferides per a la prestació de serveis sanitaris a la xarxa pública quan no siguin prestats directament per l’Administració.

Tot plegat converteix casos com el de la famosa adjudicació del CAP de l’Escala, l’any 2013, a una empresa lucrativa, en un escenari de futur altament improbable, ja que amb el nou marc normatiu serà molt difícil que un servei sanitari sigui gestionat per una entitat privada amb afany de lucre i sense criteris de solvència prèvia en relació a la qualitat i l’experiència.

MÉS A PROP D’EUROPA

El pas que ha fet Salut va en la línia del model que fa temps defensem les entitats del Tercer Sector. Si ha estat possible fer aquest pas endavant en l’àmbit sanitari, esperem que aquest model es pugui estendre també als serveis socials ben aviat.

Aquest és un pas que ens apropa a Europa i que ofereix un marc de relació estable i permanent amb les entitats no lucratives i de l’economia social, que aporten a la gestió de serveis públics sanitaris i socials l’experiència i el valor d’una missió estrictament social: al servei de l’interès general i amb voluntat de servei públic; compromesa amb la integració social dels sectors més desfavorits per raons econòmiques, socials, de salut, edat o altres; amb més proximitat a la comunitat i al territori, i amb el màxim compromís amb la qualitat del servei cap a les persones usuàries.