26.09.2017 | Nota de premsa de Cáritas Diocesana de Barcelona

• L’entitat alerta que el Govern Espanyol només ha acollit a 1.983 persones refugiades de les 17.337 compromeses
• El Servei d’Ajuda a les persones refugiades de Càritas Diocesana de Barcelona atén a 83 persones (35 famílies) procedents de països que poden optar a asil o refugi
• CDB exigeix un Pla Estatal de Refugi més humanitari que treballi amb processos vitals i no amb terminis tant rígids

Barcelona, 26 de setembre de 2017 – Avui finalitza el termini que el Govern Espanyol va establir amb la Unió Europea per acollir a 17.337 persones refugiades. Aquest compromís signat el setembre de 2015 instava a acollir a 15.888 persones reubicades d’Itàlia o Grècia i 1.499 reassentades de Turquia, el Líban o Jordània. Malauradament, aquest compromís no s’ha complert, i en dos anys l’Estat Espanyol només ha acollit a 1.983 persones refugiades de les 17.337 indicades.

Davant d’aquesta situació flagrant, Càritas Diocesana de Barcelona denuncia que el Govern Espanyol no ha fet cap gest per dur a terme una política activa i real en favor de les persones refugiades. Considerem que el Pla Estatal de Refugi és molt rígid, i no garanteix que les persones refugiades que ja han arribat puguin ser totalment autònomes en 18 mesos. El Pla garanteix una atenció d’un any i mig (dos anys en els casos més vulnerables), i malgrat que les persones compten amb ajudes en alimentació, habitatge i formació, el termini és insuficient per considerar que la persona podrà iniciar una nova vida sense cap ajuda social. Afirmem que les famílies refugiades necessiten més temps per conèixer la llengua, trobar una feina estable i comptar amb un habitatge digne.
 
Per tot això, durant el setembre de 2015 Càritas Diocesana de Barcelona va posar en marxa el Servei d’ajuda a les persones refugiades, un programa complementari al Pla Estatal de Refugi que actualment està atenent a 83 persones (35 famílies) procedents de països que poden optar a asil o refugi. D’aquestes, 17 famílies són acollides en pisos de Càritas Diocesana de Barcelona, de parròquies o bé de particulars.

Les famílies acollides per CDB compten en tot moment amb un acompanyament social per part de l’equip de Càritas, sense terminis i amb la finalitat que puguin conèixer la llengua per mitjà de cursos, realitzar orientacions laborals o guiar-los en tot allò que fomenti una millor adaptació a casa nostra.
 
A més a més, durant aquest mes de juliol Càritas Diocesana de Barcelona ha iniciat un projecte de mentoria impulsat per la Generalitat de Catalunya. Aquest programa pilot posa en comú a set famílies refugiades acollides per CDB amb mentors que s’han apuntat com a voluntaris de l’entitat. L’objectiu és que amb aquesta mentoria els voluntaris participin activament en l’acollida i la integració de les persones refugiades que viuen a la diòcesi de Barcelona.
 
Les persones refugiades que arriben a CDB ho fan per voluntat pròpia o derivades de les entitats que formen part del Pla Estatal un cop finalitzats els 18 o 24 mesos.

Càritas Diocesana de Barcelona se suma a les demandes de Càritas Europa i instem al Govern Espanyol a no abdicar dels valors i les obligacions de protecció de la UE amb el pretext de frenar la migració. Cal que els responsables polítics superin la seva obsessió per la seguretat i donin prioritat a la construcció d’un sistema d’asil de la UE coherent i creïble basat en la solidaritat. Tenint en compte l’enfocament comú de la UE en matèria de migració, Càritas Diocesana de Barcelona demana als estats membres de la UE, a les institucions comunitàries i especialment al Govern Espanyol:

• Intensificar els esforços per reubicar més refugiats abans de finals de setembre prioritzant aquells casos que es troben en una situació més vulnerable.
• Comptar amb un Pla Estatal de Refugi que treballi amb processos vitals i no amb terminis rígids de 18 o 24 mesos.
• Ampliar les vies legals i segures a Europa per mitjà de visats humanitaris, corredors humanitaris, el reagrupament familiar o els programes de patrocini comunitari.
• Els migrants no han de ser retornats o mantinguts a Líbia si això condueix a violacions generalitzades dels drets humans.
• Les institucions de la UE i els Estats membres haurien de deixar de penalitzar a les ONG que donen suport als migrants, tant en el mar com en terra ferma.