19.09.2018 | Article de Rosa Balaguer, vicepresidenta i vocal d’incidència d’ECAS, publicat a Social.cat

A ECAS fem 15 anys de treball en comú. En aquest temps hem aglutinat més de cent entitats, hem generat discurs i tenim una imatge pública. Ens hem professionalitzat com a sector, ens reconeixen com a agent de canvi i ens articulem des de la diversitat. A ECAS tenim un bagatge ampli, que s’ha construït des del compromís i la confiança i tenint cura de la governança i la participació. Podem dir que tenim una sòlida trajectòria com a federació. Hem madurat.

Aprofitant l’aniversari, però, ens plantegem si aquesta maduresa ens pot donar l’impuls per atrevir-nos a ser adolescents. Adolescents en el sentit de mantenir una actitud rebel, de vegades contestatària, que alça la veu amb vehemència davant les injustícies, que vol provar coses noves, que s’arrisca per transformar la realitat… Adolescents per abanderar la nostra causa, que és la defensa dels drets socials i la lluita contra la pobresa, l’exclusió i la creixent desigualtat. Aquestes característiques de l’adolescència ens són ben necessàries.

Quan fa 10 anys va esclatar la gran crisi econòmica i social, el context ens posà en tensió i amb perplexitat vam veure que no es tractava d’un període transitori. Avui s’han afeblit les polítiques socials i vivim en un entorn de retrocés de tot tipus de drets. S’evidencien els dèficits i els problemes estructurals de la nostra societat, problemes no resolts. Afrontem reptes que tractem com a emergències socials quan són problemes coneguts que ara es manifesten amb major intensitat.

Ens (pre)ocupen especialment la creixent pobresa infantil, la de les famílies joves –encara més afectades si són famílies monoparentals—, l’accés a la l’habitatge i la pobresa energètica, la precarietat laboral, l’atur i el fenomen dels treballadors/es pobres, les dificultats per acollir i incloure nous veïns i veïnes, la crisi dels refugiats, la nova arribada intensa de menors i joves migrants sense família… Antigues i noves formes de patir la discriminació, la desigualtat, la manca de garanties per al compliment dels nostres drets.

Davant la realitat, les entitats socials ens hem afanyat a col·laborar sentint-nos coresponsables en la cerca de solucions, treballant pel bé comú, però sovint massa pendents del dia a dia en un context de finançament precari. De vegades sobrepassades per situacions insostenibles, que han posat en risc la capacitat de donar resposta en un sistema feixuc i lent. Però acompanyant les persones més vulnerables t’adones que no poden esperar, la vida no espera.

En aquest context fem incidència social i política per defensar els drets i posar en primera línia del debat públic el patiment d’aquestes persones.Aprofitem l’aniversari per revisar el nostre rol i les nostres maneres d’incidir. El 15-M i la mobilització de persones afectades per diverses problemàtiques són exemples de noves maneres i nous agents de canvi, més a prop de l’apoderament de les persones afectades des de la comunitat i la ciutadania crítica. Ens hi emmirallem?

El cas és que les entitats vivim en una contradicció entre el compromís diari de desenvolupar i gestionar serveis, majoritàriament dependents de l’administració pública, i el compromís de lluitar per no fer passes enrere en drets i continuar avançant. No oblidem que l’origen de moltes entitats és la militància i l’activisme, la comunitat. Aquesta tensió és inherent al sector, difícil de gestionar, sovint amb risc de ser instrumentalitzats…

A través d’ECAS les entitats podem superar aquesta contradicció? Des de la confiança, des de la seguretat, compartint els valors i la manera de fer, podem construir un espai lliure i independent per assenyalar els problemes i proposar solucions alternatives? Ho hem fet juntament amb altres agents socials en el repte de definir i desplegar la Renda Garantida de Ciutadania. Haurem de mantenir la tensió i les ganes de rebel·lar-nos davant les polítiques socials insuficients, dedicar recursos i posar energia en incidir i reivindicar.

Defensar la nostra causa necessita d’una bona dosi d’adolescència. En el sentit que des de la seguretat d’una llar o una família l’adolescent no es conforma encara amb les conviccions socials, vol influir per canviar les coses i reclama transformar l’entorn perquè se sent interpel·lat per la injustícia… I com tots els adolescents, malgrat acceptar les responsabilitats i els rols dels qui l’envolten, qüestiona la manera d’exercir-los. Feliços 15 anys!