02.02.2021 | Nota de premsa d’Intress
Els Tallers de Noves Masculinitats són una formació, desplegada al llarg de 8 sessions i de forma guiada i participativa, que incideix especialment en desmuntar els estereotips i figures imperants com ara el patriarcat. La iniciativa busca rellegir la relació home-dona però sobretot qüestionar com vivim les identitats de gènere en el nostre àmbit, en especial el rol tradicional masculí. Per això es proposa assolir rols més igualitaris a partir de repensar-los i arribar així a uns models que aspiren a l’equitat entre persones.
Els Tallers, promoguts per l’entitat social Intress, es van començar a impartir el desembre de 2019 i fins avui hi han pres part més de 300 joves, en una vintena de localitzacions diferents.
Estructura dels Tallers
Les sessions s’inicien amb una fase introductòria, que inclou la descoberta d’idees preconcebudes, o d’un vocabulari de conceptes que el noi/adolescent ignora, una revisió dels mites de gènere i accions per a fomentar una actitud de pensament crític, obert i flexible. El mòdul segon va dedicat a Masculinitat i Cultura, i el tercer bloc repassa Models de gènere i relacions psicoafectives. Finalment, el mòdul número 4 és el dedicat a Estereotips de Gènere, i com aquests comporten limitacions a la vida personal.
Com s’ha fet la recerca
L’avaluació que per primer cop revisa una eina educativa com aquesta l’ha dut a terme Roger Mancho, investigador en sociologia i criminologia, i s’ha centrat en: Validar i modificar el qüestionari d’actituds masclistes usat en els tallers, per poder-ne obtenir una versió més senzilla i operativa i, en segon lloc, avaluar l’efecte del taller en l’imaginari masclista mitjançant la comparació dels resultats obtinguts entre els qüestionaris inicials i finals que els joves han contestat.
En aquesta avaluació han participat 81 joves, tots nois, i la mitjana d’edat es situa en els 17, 11 anys. El qüestionari d’actituds masclistes s’ha dissenyat per ser administrat a la primera i la darrera sessió del taller. Serveix per a mesurar, per exemple, el punt de vista del jove sobre aspectes com el rol social tradicional de les dones, les tasques de etc. És important destacar que no està pensat per ser part d’una avaluació individual, ni com a test psicomètric, ni amb finalitats diagnòstiques.
Pel que fa al país d’origen dels nois que han col·laborat en l’avaluació, els participants serien molt majoritàriament nascuts al Marroc (80,4%). La resta dels joves prové de països de l’Àfrica Occidental com Guinea, Ghana o Gambia.
Conclusions
La principal conclusió és que els tallers tenen un efecte en els joves que hi prenen part. Es constata la seva capacitat per reduir de manera apreciable les actituds masclistes, almenys en el curt termini, i que això ho aconsegueix amb nombre reduït de sessions. Donat que hi ha formats del taller de 4 i de 8 sessions, seria interessant fer avaluacions en el futur que permetin mesurar un efecte més permanent en el temps distingint la durada del taller.
Es constata també que l’efecte és més gran i positiu en aquells casos en que els joves presenten més pensaments i actituds masclistes a l’inici del taller. És a dir, el taller funciona especialment bé en els casos amb un risc elevat de tenir uns esquemes de pensament i comportament pròxims a l’estil de masculinitat tradicional.
En consonància amb això, l’autor proposa també mesures de futur que: “si bé els efectes del taller a curt termini són prometedors, és necessari que vagin acompanyats d’actuacions complementàries, transversals i sostingudes en el temps, per tal que el canvi es consolidi al llarg termini”.
Convé destacar també l’elevada assistència als tallers, superior al 85%. A més, els participants donen una nota pròxima al 8/10 a la seva vivència, amb una resposta satisfactòria en els diversos àmbits estudiats (valoració dels continguts, dels talleristes –nota màxima assolida-, de l’organització, i en general satisfacció amb l’experiència) (quadre adjunt).
Propostes de millora
Com a resultat de l’avaluació, i derivat de la participació que hi han tingut els formadors dels tallers, cal destacar dues propostes que han sorgit: la primera és la creació d’una guia resumida del taller; la segona és comptar amb dues versions del taller (la completa de 8 sessions i la breu, de 4 trobades) de manera que s’incorporaria certa flexibilitat i això permetria aplicar-lo a grups i institucions diferents, com instituts de secundària o casals. S’ha posat de manifest també que convindria disposar d’una base de recursos virtuals d’accés obert per a formadors i que serveixi per intercanviar dinàmiques o idees per activitats.
L’avaluació duta a terme s’ha presentat aquest 29 de gener en una sessió online amb la participació de més d’un centenar de persones, i les intervencions de representants i expertes de l’entitat social Intress, així com de l’autor de la recerca, Roger Mancho Fora, sociòleg i criminòleg, investigador de l’àmbit universitari.
