20.10.2017 | Nota de premsa de Càritas Diocesana Barcelona

  • Al 2016, les Càritas Diocesanes catalanes van atendre un total de 360.604 persones beneficiàries, un 4,7% més que l’any 2015.
  • Ha augmentat un 11,5% el nombre de projectes (1.729 el 2015 i 1.954 el 2016) i d’intervencions.
  • Les famílies amb fills a càrrec són les més afectades, sobretot les monomarentals.
  • Ha augmentat el nombre de persones menors de 18 anys, del 15% el 2015 al 22,7% el 2016.
  • El 39,5% de les persones no té una llar digna.

 

Càritas Catalunya, 18 d’octubre de 2017. Avui al matí, a la seu de Càritas Catalunya ha tingut lloc la presentació en roda de premsa de la Memòria 2016 de les Càritas Diocesanes amb seu a Catalunya.

A l’acte han intervingut Mons. Joan Josep Omella, Cardenal Arquebisbe de Barcelona i responsable de la pastoral social de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), Bisbe Delegat de la CET a Càritas Catalunya, Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, Anna Roig, cap de l’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals de Càritas Diocesana de Barcelona i Luis Miguel Luna, responsable del Departament de Comunicació de Càritas Catalunya.

Després de la benvinguda efectuada per Mons. Joan Josep Omella, Francesc Roig – president de Càritas Catalunya – ha presentat la tasca desenvolupada per les Càritas Diocesanes amb seu a Catalunya, una tasca que ha estat possible gràcies a l’acció en xarxa de les 526 Càritas parroquials, interparroquials i arxiprestals, i les 10 diocesanes amb el suport de més de 12.000 persones voluntàries.

En la seva intervenció ha manifestat que “respecte de l’any 2015, hem atès un 4,7% més de persones, en total 360.604 (343.513 el 2015), i hem vist augmentar un 11,5% el nombre de projectes (1.729 el 2015 / 1.954 el 2016) i d’intervencions”.

La despesa efectuada l’any 2016 per les Càritas Diocesanes ha estat de 47,5 milions d’euros, dels quals el 84%, 40,1 milions d’euros, s’han destinat a l’Acció Social.

Per Francesc Roig, la Memòria 2016 mostra, una vegada més, que “ens trobem molt lluny d’una realitat en què la persona sigui el centre de l’interès col·lectiu”. Per Càritas Catalunya, problemes com l’atur, la precarietat laboral, l’explotació, la pobresa infantil, l’acolliment als qui fugen del seu país per la guerra o per la fam, els sense sostre, el fracàs escolar, la solitud de moltes persones grans, la pobresa hereditària, la conculcació d’un dret tan bàsic com és el dret a l’habitatge digne…, són realitats que segueixen colpejant les persones més desprotegides.

El perfil de les persones beneficiàries

Posteriorment, Luis Miguel Luna , responsable de Comunicació de Càritas Catalunya ha exposat el perfil de les 360.6041 persones beneficiàries.

El 58,2% són famílies amb fills a càrrec (el 39,4% són parelles amb fills i un 18,8% són famílies monomarentals). El 26% de les persones són persones que viuen soles i el 4,7% són parents que viuen junts. Així doncs, es posa de manifest que les famílies amb fills a càrrec són les més vulnerables.
Pel que fa la tinença de l’habitatge, el 50,1% de les llars viuen en un habitatge de lloguer i el 39,5% no tenen un habitatge digne.

Tan sols tenen un habitatge en propietat un 10,4% de les llars ateses per les Càritas.

El 47,5% de les persones ateses han nascut a Espanya o a la resta d’Europa. El 52,5% han nascut fora d’Europa: el 17,4% a l’Amèrica del Sud i Central; el 30,6% a l’Àfrica; l’1,5% a l’Àsia i el 3% a la resta del món. En algunes Càritas s’ha detectat un increment de les persones procedents d’El Salvador, Hondures i de països en conflicte.

El 28,8% de les persones en edat laboral estan treballant, mentre un 71,2% estan a l’atur o busquen feina. S’han generat nous llocs de treball, però aquests són precaris (temporals, amb baixes remuneracions).

Càritas constata que estem en una greu crisi social

Al seu torn, Anna Roig, cap de l’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals de Càritas Diocesana de Barcelona ha posat de manifest que estem davant d’una greu crisi social, caracteritzada per la cronificació de la pobresa, la precarietat laboral contínua, l’empitjorament de la xarxa de protecció de les famílies, l’habitatge com a factor clau d’exclusió i la desprotecció de les persones migrades i refugiades.

Roig ha manifestat que estem davant de “dos riscos estructurals: el risc que tenim com a societat d’acostumar-nos a la precarietat, i la desconfiança en la participació social i política com a estratègia de millora de les condicions de vida”.

Càritas demana a les administracions públiques mesures urgents

Càritas Catalunya demana a les administracions públiques mesures urgents de suport a les famílies, sigui quin sigui el seu model, però especialment a les que tenen infants i joves; polítiques per a l’emancipació juvenil; acompanyament a les persones grans perquè disposin d’una vellesa digna i autònoma; polítiques actives de formació i ocupació per a les persones de més de 45 anys; programes de prevenció de l’exclusió social; polítiques migratòries que garanteixin la dignitat i els drets de les persones; la promoció de l’economia i l’empreneduria social com alternatives al sistema productiu actual; i un desenvolupament sostenible que, seguint les idees del papa Francesc a la seva encíclica Laudato si, tingui cura del planeta i de tots els éssers vius, i garanteixi el futur de les noves generacions.

Finalment, Mons. Joan Josep Omella, Cardenal Arquebisbe de Barcelona i Bisbe Delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense a Càritas Catalunya ha tancat l’acte agraint de tot cor la gran obra de misericòrdia que estan fent totes les persones que, des de Càritas, fan possible la tasca de reedificació material, humana i espiritual: professionals del treball social, dirigents de l’organització, també a tots els donants -perquè Càritas viu principalment de les aportacions de persones privades- i de l’esforç dels voluntaris.

Per monsenyor Omella “les dades d’aquesta Memòria ens omplen de joia per la feina feta, però ens recorden que el camí és encara molt llarg. Aquestes dades són una crida a continuar treballant sense defallir i, sobretot, sense perdre mai l’alegria i l’esperança. Aquest món, aquesta existència, no tenen la darrera paraula.”.

Recommended Posts