06.04.2016 | Article d’opinió ‘De l’assistencialisme als drets socials’, de Mercè Civit, publicat a Social.cat.
Els darrers mesos estem assistint a un debat per part de diversos actors polítics i socials sobre la necessitat d’obrir nous processos constituents tant a Catalunya com a Espanya. Es tracta d’un debat en què es planteja la necessitat de nous acords socials sobre la convivència, els drets, la cohesió social i l’aprofundiment de la democràcia. Des del Col·legi de Treball Social de Catalunya no estem al marge d’aquest debat i hi estem participant. Com a professionals del sistema de serveis socials, tenim propostes per millorar-lo i tenim un coneixement directe dels problemes socials de la població.
A finals dels anys 70 i durant els anys 80 es va iniciar tant a Catalunya com a Espanya un fràgil Estat del benestar que, encara que va establir la salut o l’educació com a drets universals i va desenvolupar les subsegüents lleis de serveis socials, mai ens ha permès assolir el nivell de benestar dels països europeus que en van ser pioners.
Aquest procés de construcció de l’Estat del benestar s’ha vist truncat per la crisi econòmica i social que vivim des de l’any 2009. Els diversos governs han anat reduint els drets socials i els serveis socials han passat a ser prestadors de diverses ajudes individualitzades –dirigides a les persones i famílies en situació de vulnerabilitat—, quedant en un segon lloc la seva funció preventiva, educativa, d’acompanyament i apoderament de les persones, tan a nivell individual com comunitari.
Ara és el moment de posar a l’agenda del debat sobre el processos constituents la importància dels drets socials i els serveis socials com a drets universals de les persones i protegits jurídicament. Entenent com a drets socials el treball digne, la salut, l’educació, les pensions, l’habitatge, els ajuts socials i les polítiques familiars. Tots aquests drets socials estan relacionats entre ells i formen part d’un tot, on serveis socials han de ser considerats al mateix nivell que l’educació o la salut.
Aquest debat ha de permetre replantejar-nos quin model volem i quina és la funció dels serveis socials. Des del meu parer, aquesta ha de ser treballar perquè les persones puguin ser autònomes –sigui quina sigui la seva situació— i prevenir l’exclusió social. Com diu Mercè Ginesta, companya del Col·legi de Treball Social, en un article publicat recentment: “els serveis socials vetllen pel foment de l’autonomia-autodeterminació-capacitats, de la interrelació, de la prevenció, de la promoció, de la protecció, de la recuperació i de la cura”. I ho fan treballant individualment amb les persones i les famílies, però també en grup i amb la comunitat. Posar al bell mig del debat què són els serveis socials pot contribuir a treballar amb els altres sistemes del Estat del benestar per elaborar un proposta de drets socials integral que permeti millorar les condicions de vida de la ciutadania, sobretot de la que està en situació de més vulnerabilitat.
Assistim a un debat sobre la necessitat de fins a quin punt s’han d’incorporar els drets socials, com a dret fonamental en un text constitucional. D’una banda, ens trobem amb països que no recullen els drets socials a les seves constitucions, però que tenen govern que aposten per polítiques redistributives i uns serveis socials universals, reconeguts com a drets de les persones. D’altra banda hi ha països amb més reconeixement jurisdiccional i amb unes polítiques socials més assistencialistes. El fet que aquests drets estiguin reconeguts no sempre és garantia del seu compliment. Malgrat que el debat sobre els drets socials no ha de ser jurídic sinó social i polític, sí que tenim clar que el fet d’estar protegit en un marc constitucional com a dret fonamental permet la seva visualització i reconeixement i poder-lo reclamar judicialment davant d’incompliments.
Document del Col·legi de Treball Social de Catalunya sobre la constitucionalització dels drets socials (PDF), publicat el 2015
