26.02.2019 | Article d’opinió de Francina Alsina, presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, a El Periódico de Catalunya
La iniciativa, impulsada per la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, pretén connectar l’acció social i el món tecnològic per accelerar la transformació digital en l’atenció a les persones
Llegeixo un article sobre l’internet de les coses (IOT) que emfatitza diferents conceptes: “oportunitats de negoci”, “valor” i “eficiència operativa”. Els efectes de la revolució digital i la irrupció de l’internet de les coses són innegables en el nostre dia a dia, no només interconnectant objectes físics (vehicles, màquines, electrodomèstics, etcètera) sinó fent aquests objectes més intel·ligents. Però ¿quan es farà el pas definitiu de passar de l’internet de les coses (IOT) al de les persones (IoP)? ¿Quan s’evolucionarà de la intersecció entre la tecnologia, el disseny i l’estratègia a la de la tecnologia i la millora de la qualitat de vida i el benestar de les persones?
Cases domotitzades que ens permeten obrir la calefacció o els llums des de fora de casa, neveres que ens avisaran que el menjar està a punt de caducar i braçalets electrònics que controlen l’activitat del nostre cos en tot moment i facilitant-nos tota mena de dades. Si s’ha aconseguit avançar fins aquest punt, cal ser ambiciosos i exigents perquè tot aquest potencial es dirigeixi a tecnologia per a les persones i, sobretot, per a les més vulnerables.
Incorporar la innovació en la visió estratègica
L’aliança entre la tecnologia i l’acció social és clau per donar resposta a reptes socials (pobresa, fenomen migratori, accessibilitat, sense llar, inserció laboral de persones amb greus dificultats per accedir al mercat de treball, etcètera) que requereixen que, des de tots els àmbits, s’aportin solucions, incloses solucions tecnològiques. D’això n’és conscient la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que impulsa el projecte m4Social d’innovació digital en l’àmbit social. La iniciativa pretén connectar l’acció social i el món tecnològic per accelerar la transformació digital en l’atenció a les persones, i contribuir a l’apoderament de la ciutadania i de les entitats socials que ofereixen serveis i recolzaments a col·lectius en situació de vulnerabilitat. Ho fa partint de la base que el Tercer Sector no pot quedar al marge d’aquesta accelerada revolució digital. No pot fer-ho perquè és una “oportunitat” (una de les paraules claus de l’article) i perquè la innovació ha d’entendre’s com un “valor” afegit (un altre dels conceptes clau d’aquest article) per a les entitats socials. La innovació entesa no només com el procés de desenvolupar productes sinó també com una via d’introduir canvis organitzatius, que aconsegueixin que les organitzacions siguin més “eficients” (una altra idea de l’article) i eficaços en la seva manera de treballar i, per tant, en l’atenció a les persones. És per aquesta raó que el sector social ha de fer un esforç gran a incorporar la innovació en la visió estratègica, promovent el lideratge i la formació dels seus professionals en aquest àmbit. Es necessita, i molt, si tenim en compte que només un 8% de les entitats socials disposa de personal responsable d’innovació.
El sector social necessita aliats
Però per aconseguir aquesta evolució de l’internet de les coses al de les persones, el sector social no pot aconseguir-ho sol i, com passa amb qualsevol altre projecte que vol produir un veritable impacte i transformació social, necessita aliats. Aliats que facilitin que les empreses TIC s’acostin a les necessitats del Tercer Sector (en definitiva, a les necessitats de les persones, que és el que més ens importa per millorar-ne el benestar i la qualitat de vida) i que afavoreixin que el grau de digitalització del Tercer Sector sigui equiparable al d’altres sectors per a així enfortir-lo i estar més preparats per a les necessitats socials del futur. Aliats que són les mateixes empreses, però també les administracions, que, a través de la transferència de coneixement i de la provisió de recursos econòmics i tècnics, poden ajudar a fer aquest pas definitiu que les entitats socials necessiten.
I aquesta idea (¡repte!) em tornarà al cap en els pròxims dies quan els mitjans de comunicació publiquin informacions de Barcelona com a capital del Mobile World Congress i parlin de xarxes mòbils 5G, innovació disruptiva, intel·ligència artificial i un llarg etcètera. Serà aleshores que em tornaré a preguntar: ¿quant ens queda per aconseguir la meta de disposar de solucions i aplicacions tecnològiques veritablement socials, inclusives i sostenibles?
