Amb el títol Ocupació per a tothom: què proposen els partits?, ECAS va convocar els partits polítics a debatre amb les entitats socials al voltant de les mesures que cal prendre per generar llocs de treball, fomentar la integració de les persones en situació de vulnerabilitat i promoure la col·laboració estable entre les Administracions, el tercer sector social i la resta d’agents, incloent les empreses i els partits polítics. Hi van assistir unes seixanta persones i va moderar el debat Lluís Pellicer, periodista d’El País.
El valor afegit de les entitats socials
La formació va ser el mantra més repetit pels representants dels partits polítics com a remei per a l’elevadíssim atur que avui dia castiga la societat catalana i, en especial, determinats col·lectius, com ara joves, dones i persones amb algun factor de vulnerabilitat afegida: pas per presó, discapacitat, malaltia mental… La inserció laboral d’aquests col·lectius va ser l’eix central del debat d’ECAS amb els cinc partits amb més representació al Parlament de Catalunya, que van coincidir a reconèixer les entitats d’acció social com un agent imprescindible per al desenvolupament de polítiques públiques que responguin a les necessitats reals. Arnau Funes, regidor municipal per Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), va qualificar de ‘lobby’ el tercer sector social i Anna Simó, diputada al Parlament per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i ex consellera de Benestar i Família, va recollir el guant llençat per Teresa Crespo, presidenta d’ECAS, en la presentació de l’acte per subscriure un ‘acord del dia després’ que fixi “les línies vermelles i les prioritats d’actuació”. Es tractaria d’un pacte entre partits i entitats que marcaria un full de ruta estable per als quatre anys de legislatura; Jordi Gusi, gerent d’ECAS, va assenyalar la inserció sociolaboral dels col·lectius en risc com a demanda preferent per buscar la complementarietat entre les OTGs i les entitats, amb la implicació de les Administracions i les empreses.
Carles Rivera, diputat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a la Diputació, va reivindicar la forma de governar “basada en el diàleg i la concertació amb els agents socials –incloent el tercer sector–, que ha generat avenços importants en el terreny de les clàusules socials, entre altres”. La representant de Convergència i Unió (CiU), Meritxell Borràs, va reconèixer el tercer sector social com a agent d’interlocució i va apostar per la concertació com a fórmula principal per a la col·laboració “sobre la base de l’estabilitat”. Rafael López, diputat al Parlament pel Partit Popular de Catalunya (PPC), va destacar “l’empoderament i el finançament” com a eixos clau per al tercer sector: “el diàleg ha donat fruits duradors, però ara cal anar més enllà: donar-li presència al Consell Econòmic i Social i a la resta d’espais on es defineixen les polítiques que li afecten”. Quant a les modalitats de contractació, va recordar que el tercer sector representa el 3% del PIB català i va advertir sobre “la perversió del sistema de concursos en els últims temps, que s’han convertit en subhastes. Al sector social el que importa és la qualitat en el tracte a les persones i cal aplicar clàusules que valorin la seva tasca, de manera transversal i interdepartamental”.
Els cinc partits van manifestar el seu compromís amb la tasca de entitats i van destacar l’avenç en els últims set anys: “hi haurà un abans i un després en termes de diàleg –va dir Anna Simó—, i explicar el valor afegit que aporten ja és sobrer; cal continuar millorant la qualitat de la xarxa assistencial, amb més diversitat però estandarditzant processos. En aquest sentit, el tercer sector ha fet més els deures que les empreses amb afany de lucre. Per tant, calen línies d’inversió perquè les entitats puguin assumir la gestió dels serveis que presten amb garanties de continuïtat. Per part de l’Administració, el compromís ha d’incloure un bon anàlisi de costos i pagar a temps”.
Arnau Funes va reivindicar els serveis públics i la qualitat com a directriu per discernir entre conveni, subvenció, concertació i prestació de servei : “No tot s’ha de treure a concurs, cal valorar el tipus de servei per no renunciar mai a la garantia de qualitat”. Carles Rivera va apostar per les fórmules de concert i els convenis plurianuals, que no només garanteixen l’estabilitat a les entitats, sinó que també afavoreixen una bona planificació per part del Govern.
Millora de la formació i privatització dels serveis de col·locació
L’expertesa de les entitats en la metodologia d’inserció laboral i l’experiència en el treball amb els usuaris –que es tradueixen en “moltes hores d’acompanyament i de seguiment, tal com va explicar Jordi Gusi – suposen un valor afegit que no es pot desaprofitar i que cal posar de relleu davant l’entrada d’agències privades de col·locació al mercat laboral. La necessitat de redefinir el paper del Servei Català d’Ocupació –actualment només intervé en el 3% del total de contractes que es duen a terme— va ser un punt de consens. Rafael López va suggerir la possibilitat d’aplicar un model de partenariat públic-privat en la gestió –“no es tracta de privatitzar, sinó de col·laborar”, va aclarir—, Meritxell Borràs va proposar que el portal ‘Feina activa’ fos una via de contacte amb altres gestors, més enllà del SOC, i Carles Rivera va puntualitzar que, malgrat que “la reforma laboral obre un camp que ens fa pensar en un tipus determinat d’organització, la naturalesa jurídica privada inclou les cooperatives i les entitats del tercer sector, que podrien ser col·laboradores del SOC. No pensem només en ETTs; podem aprendre de les empreses d’outplacement i utilitzar-les, amb les garanties pertinents ”.
En aquest sentit, Arnau Funes va afirmar que “no necessitem agències privades de col·locació” i que “els itineraris de les persones amb menys possibilitats posaran de manifest que aquestes, tal com es plantegen a la reforma laboral, no sostindran els seus processos d’inserció laboral. Amb sis mesos d’acompanyament no n’hi ha prou; perquè siguin ‘insertables’ en condicions normals calen dos, tres o quatre anys”. Montse Ferrando, assistent entre el públic en representació d’Intress, va destacar la bona feina feta per les entitats en termes de col·locació –“assolim un índex molt superior al 3%”— i va demanar que l’Administració pagués a temps perquè les organitzacions no haguessin de deixar d’atendre les persones.
Anna Simó va corroborar que certs factors –edat, gènere, immigració, discapacitat, malaltia mental…—requereixen “vestits a mida” i va proposar la incorporació d’especialistes en inclusió social al sistema públic de col·locació per facilitar-ne la inserció. També va apostar pels ajuts a les empreses per eliminar barreres físiques, per obrir una línia de microcrèdits de l’Institut Català de Finances per afavorir ajuts directes a la inclusió i per implementar polítiques del temps –“més que de conciliació, que acaben petant sobre les esquenes de les dones”— que harmonitzin els horaris laborals i familiars.
En el terreny de les polítiques destinades a les persones sense feina, els cinc partits van coincidir en apuntar cap a l’educació i la formació. Carles Rivera va reivindicar “el contracte pel futur, primera mesura presentada per Montilla i el ‘crèdit salari’, que no és regalar res perquè serien diners a retornar en sis anys, un cop el treballador rebés un sou que fos el doble del salari mínim interprofessional”. També va reclamar un canvi de model productiu i formació perquè els aturats puguin treballar en els sectors emergents. Meritxell Borràs va apostar pel “contracte dual, amb formació i possibilitat de treballar” i va criticar l’eliminació de les escoles taller, que “haurien de ser compatibles amb el programa ‘Suma’t’”.
Partint del fet que la tipologia de contractes és una competència estatal, Anna Simó va assenyalar la poca operativitat dels juvenils, que només representen un 2% dels casos, i va recordar que al 2006 es va arribar a un compromís per reformular-los, que el PSOE ha incomplert i la reforma laboral ha acabat d’invalidar. En clau constructiva, Simó va proposar un contracte de transició amb itinerari d’aprenentatge tutelat i el foment de l’emprenedoria juvenil: “el 2009 es va signar un acord amb 68 mesures que ara cal desenvolupar i avaluar”. Arnau Funes va afegir la necessitat de garantir la qualitat i la dignitat de totes les possibilitats formatives i de treball –“cal afavorir l’ocupació que no precaritzi ni estigmatitzi”– i va demanar un canvi de model global: productiu, fiscal i de sistema de formació i ocupació.
