26.05.2016 | Article d’Oriol Illa, president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social; Núria Carrera, degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya; i Oriol Rusca, president del Consell de l’Advocacia Catalana, publicat al diari Ara
En el marc d’un procés constituent, sigui espanyol o català, cal qüestionar la fragilitat legal amb què estem atenent l’emergència social
Els últims episodis protagonitzats pel Tribunal Constitucional en relació a les suspensions de diferents lleis referides a drets socials -com el decret contra la pobresa energètica o la llei de l’habitatge- posen de manifest, un cop més, sota quina fragilitat legal estem atenent les demandes socials i l’emergència que, avui, pateixen moltes persones al nostre país. En el marc d’un procés constituent, sigui de reforma de la Constitució espanyola o del procés a Catalunya, és un bon moment per reflexionar sobre aquesta situació.
Malgrat els constants atacs que han patit l’educació i la sanitat públiques al nostre país, és palès que hi ha drets de primera i drets de segona. El dret a la salut o a l’educació són drets inqüestionables per a una gran part de la ciutadania, que es resisteix a acceptar discursos desmantelladors de serveis públics i universals que gaudeixen de gran prestigi. Però quan parlem del dret a l’habitatge, el dret a la llum i al gas, el dret a l’atenció a la dependència, o el dret a disposar d’uns ingressos mínims, la percepció i la realitat canvien. Aquests drets socials bàsics no tenen la mateixa consideració, ni grau de protecció, ni garantia legal que la resta de drets fonamentals. I, per això mateix, els últims anys han sigut més vulnerables, més fàcils de deteriorar, en un context de desigualtats creixents en què molts ciutadans no assoleixen els mínims que els permeten una vida digna. Un exemple és la reforma exprés de l’article 135 de la Constitució espanyola, que, a causa de les polítiques d’austeritat, supedita els drets a l’estabilitat pressupostària, una circumstància que ha afeblit tots els drets, especialment els socials.
Ho hem comprovat també amb els constants recursos del govern de l’Estat contra lleis socials emanades del nostre Parlament, i les suspensions automàtiques del Constitucional. Aquest greuge ens porta a denunciar que un dels preus que cal pagar per l’estabilitat pressupostària és… / llegir complet al web de l’Ara
