Skip to content

La Coordinadora Catalana de Fundacions va oferir el passat 27 de gener un espai de reflexió sobre el vincle entre l’educació i el món laboral en una taula rodona en què van participar representants de l’administració, l’empresa, l’àmbit acadèmic i els joves. En un pronòstic sobre la situació de l’empresa d’aquí a deu anys, el director general de Sigma Gestión Universitaria, Ramon Grau, va sostenir que els treballadors del futur hauran de respondre als imperatius de globalització, flexibilitat i especialització que marcarà el mercat laboral. Va vaticinar una relació molt més directa entre l’empresa i la universitat, i una alta demanda de professionals amb competències de comunicació i habilitats per treballar virtualment.

El subdirector general de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), Lluís Grande,  va parlar de l’àmplia demanda de competències transversals des de l’àmbit professional, i va assenyalar que aquestes aptituds sovint queden en un segon pla dins el sistema educatiu per manca d’una metodologia concreta que les desenvolupi. Responent a la mateixa qüestió, l’investigador i director de la Fundació Centre d’Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània (CIREM), Oriol Homs, va afirmar que els centres formatius del futur hauran de ser més flexibles per respondre a les necessitats dels seus estudiants. Va destacar que és necessari que els docents estiguin en contacte directe amb el mercat laboral i que caldrà augmentar el nombre de pràctiques a les empreses, així com la seva durada. Concretament, va apostar per reformular els cicles formatius d’administració i comerç, que considera obsolets davant les necessitats actuals del mercat.

Arrel d’una investigació acadèmica sobre les expectatives dels joves al món laboral, Lluís Sáez, professor de Ciències Polítiques i Sociologia a ESADE i la UAB, va definir quatre tipologies de joves: els “vocacionals” –amb un alt nivell d’identificació amb les activitats que realitzen”–, els “assimilats” –que donen importància al treball però cerquen la realització personal fora d’ell-, els “instrumentalitzats” –amb una motivació principalment econòmica–, i l’estigmatitzat grup dels “joves ni-ni”, en creixement i sovint immersos en un context social i familiar d’alta precarietat laboral.

El gerent del Consell Nacional de la Joventut, Jordi Escoda, va reflexionar sobre el “pànic” que assalta els joves quan han de fer el pas del sistema educatiu al mercat de treball. Va criticar la falta d’adaptació de l’educació al mercat laboral i la intromissió d’aquest últim amb la voluntat d’extreure’n els màxims beneficis possibles. En relació al col·lectiu dels “ni-ni”, Escoda va sostenir que l’important és reflexionar sobre quins són els factors que condueixen a aquesta situació.