03.03.2022 | Roda de premsa de La Confederació

  • Dijous 3 de març ha tingut lloc la roda de premsa i acte reivindicatiu del Sector Social “Per un finançament just”. 

Units amb un missatge clar, i sota el lema “Per un finançament just”, el Tercer Sector Social va reclamar el finançament que les persones ateses, les professionals i les entitats es mereixen. La reivindicació va ser clara: no s’acceptarà la congelació del finançament dels serveis d’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat i s’instarà, un cop més, al Govern a complir amb els compromisos adquirits amb el sector social.  

Les principals reivindicacions exposades varen ser:

  • La consolidació l’infrafinançament crònic d’un sector ofegat des de fa 12 anys i congelació dels preus públics d’uns serveis essencials per a la ciutadania per part dels recents pressupostos 2022 de la Generalitat de Catalunya 
  • La manca de ressò en els comptes aprovats pel Govern dels compromisos de reconeixement del sector Social com a pilar de l’Estat del Benestar, al costat de Salut i Educació. 
  • La reclamació d’un pla plurianual de millora del finançament que permeti trencar el greuge comparatiu amb la funció pública i avançar cap a l’equiparació de les condicions laborals dels 100.400 professionals del sector; una diferència que actualment se situa al voltant del 32%.
  • La falta de compliment dels compromisos adquirits amb el Tercer Sector Social per part del Govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya.

Per aquest any 2022, La Confederació quantifica en 180 milions d’euros els increments necessaris per la millora de les condicions de la prestació del conjunt de serveis d’atenció a les persones de caràcter social, una xifra que representa el 0.4% del pressupost total de la Generalitat. Així mateix es va denunciar l’incompliment reiterat dels compromisos adquirits amb el Tercer Sector Social per part del Govern i del Parlament de Catalunya i que les partides contemplades en termes de millora del finançament dels serveis no són en cap cas expansives, només garanteixen el manteniment de les tarifes, preus i dotacions pressupostàries actuals i, segons les dades analitzades per un informe independent, no són consolidables en anys posteriors, fet que preocupa enormement al sector.

Per concretar, es confirma que, d’entrada, els pressupostos del 2022 de la Generalitat de Catalunya no preveuen cap millora en el finançament dels serveis d’atenció a la gent gran, dels serveis de salut mental, dels serveis d’atenció a persones amb discapacitat, dels centres d’atenció precoç, dels serveis d’acció social amb infants, joves, famílies i d’altres col·lectius en situació de risc, dels serveis d’inserció laboral, dels serveis d’atenció domiciliària, dels serveis d’execució penal, o dels serveis de lleure educatiu, entre molts d’altres.

A l’acte hi varen prendre la paraula en Joan Segarra, president de La Confederació, Joan Muntané membre de la junta directiva de FEDAIA, Bibiana Bendicho membre de la junta directiva d’ECOM i Montserrat Falguera, presidenta de FEATE.

Joan Segarra va destacar que “El sistema de serveis públics d’atenció a les persones de caràcter social ve patint un infrafinançament crònic des de fa més de 12 anys i els compromisos de reconeixement del Sector Social com a pilar de l’Estat del Benestar, al costat de Salut i Educació, no es veuen reflectits en els comptes aprovats. No ho podem acceptar. Som plenament conscients que amb un any no es podrà revertir l’acumulat de l’infrafinançament, però ara era el moment de demostrar amb fets les paraules boniques cap al sector, era el moment de fer un gest decidit i no l’hem vist”

Com a organització representativa del Tercer Sector Social, La Confederació va exposar que la millora del finançament ha d’anar no només a l’ampliació la cobertura del sistema -absolutament necessària per pal·liar les necessitats socials de la ciutadania, especialment la més vulnerable- sinó que també ha d’anar a millorar les condicions com es desenvolupen aquests serveis en termes de qualitat, sostenibilitat i condicions de treball dels 100.400 professionals que hi treballen. Una millora que en última instància reverteix en la qualitat de servei i en les persones ateses.

Un cop més ni el Govern ni el Parlament han escoltat les reivindicacions del sector, va continuar exposant Segarra. Les demandes que no van ser recollides en el tràmit d’aprovació dels pressupostos – que es poden veure detallades en aquest enllaç – se centraven, fonamentalment, en l’aprovació d’un pla pluriennal i interdepartamental per assolir progressivament l’equiparació de costos entre els serveis d’atenció a les persones de gestió pública directa i els de gestió indirecta o concertada, incloses les condicions salarials i laborals de les professionals, i en la concreció – ja en els pressupostos de l’any 2022 – d’un increment de les dotacions pressupostàries destinades a la millora del finançament del conjunt de serveis d’atenció a les persones de caràcter social. 

Va recordar que “del què s’està parlant és de serveis de responsabilitat pública i, per tant, és responsabilitat de l’administració dotar els serveis del pressupost necessari” – independentment de l’instrument de col·laboració (concert, contracte, subvenció, gestió delegada) – per assegurar unes condicions òptimes que permetin assolir la qualitat de l’atenció desitjada, la necessària sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals de les professionals. I tot això sense oblidar el context econòmic i l’impacte del creixement de l’IPC (que entre els anys 2009 i 2021 l’IPC ha incrementat un 17,5%), que hauria també de veure’s recollit en l’actualització dels preus públics dels serveis.

La patronal del Tercer Sector Social va alertar, també, que una de les principals conseqüències d’aquesta congelació del finançament és la impossibilitat d’avançar en la millora de les condicions salarials i laborals de les 100.400 persones que treballen al sector arreu de Catalunya. Com a organització empresarial que participa en les meses de negociació de vuit convenis col·lectius d’aplicació en el sector social (veure relació de convenis col·lectius) La Confederació afirma que sense la millora dels preus públics dels serveis, és inviable negociar les millores desitjades pels professionals del sector i que legítimament reclamen les organitzacions sindicals representatives. “El què volem és millorar les condicions dels nostres professionals, però és evident que estem lligats de mans per un finançament públic que no arriba. No podem acceptar que el Govern parli de dignificar el treball de cures quan a l’hora de la veritat congela els preus dels serveis. Nosaltres entomem la nostra responsabilitat, és clar, però l’administració ha d’entomar també la seva”, va reblar Joan Segarra, President de La Confederació.

La Confederació afirma que aquesta manca d’increments en el finançament dels serveis en els pressupostos del 2022, així com la congelació suportada l’any 2021 en la gran majoria d’àmbits d’actuació, constitueix un clar incompliment de l’Acord per una Catalunya Social signat entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i les entitats representatives del Tercer Sector Social el 31 de juliol de 2020, així com altres compromisos adquirits en el marc del Pla Estratègic de Serveis Socials (2021-2024) aprovat per unanimitat en el Parlament de Catalunya o el Pla de millora del sistema d’atenció a infants i joves, i les seves famílies, en situació de vulnerabilitat (2021-2024).

 Joan Muntané, membre de la junta directiva de FEDAIA, va exposar alguns exemples de l’impacte de la greu situació que viu en sector en els àmbits d’acció social amb infants, joves, famílies i d’altres en situació de risc. L’àmbit de l’acció social a Catalunya queda regulat en el “Conveni col·lectiu de treball de Catalunya d’acció social amb infants, joves, famílies i d’altres en situació de risc” i afecta a 20.000 professionals arreu del país. Professionals que treballen en serveis tant essencials com serveis d’atenció a la infància i joventut vulnerable, serveis vinculats a l’atenció a dones que pateixen situacions de violència masclista, serveis d’execució penal, serveis d’intermediació i acompanyament a la inserció laboral de col·lectius en situació o risc d’exclusió social o serveis d’intervenció socioeducativa amb infants, entre molts d’altres. Uns serveis que són de titularitat pública en la majoria dels casos i que, per tant, és responsabilitat de les administracions públiques garantir-ne la sostenibilitat. Muntané va expressar que “El compromís d’equiparació expressat pel Govern només serà possible amb un increment de les dotacions pressupostàries vinculades als serveis d’infància i d’acció social”.

Després que l’any 2021 no es produís cap millora en el finançament d’aquesta tipologia de serveis, es va presentar al Govern una proposta d’increment del 7,3% en els preus, tarifes, mòduls o partides pressupostàries corresponents al conjunt de serveis d’acció social, incloent aquells que són de competència municipal i independentment de l’instrument de col·laboració (concert, contracte, subvenció o gestió delegada). Aquest és un compromís expressat per part del Govern, escrit en la mesura núm. 131 del pla de millora del sistema d’atenció a infants i joves, i les seves famílies, en situació de vulnerabilitat (2021-2024) i que només serà possible amb un increment en les dotacions pressupostàries.

Bibiana Bendicho, membre de la junta directiva d’ECOM, va reclamar, pels àmbits de la discapacitat, la salut mental i l’atenció precoç  a la Conselleria de Drets Socials que, com a mínim, es complexin els compromisos de millora del finançament que l’anterior equip de Govern va assolir amb el sector pels anys 2019-2022. “Aquests compromisos s’han incomplert i els anys 2021 i 2022 s’han congelat els preus públics dels serveis”, va afirmar amb preocupació.

De l’àmbit de la gent gran en va parlar Montserrat Falguera, presidenta de FEATE, un sector d’atenció que la crisi de la COVID-19 ha evidenciat el seu infrafinançament estructural i crònic. La inversió pública en el sistema d’atenció a la dependència s’ha centrat en l’ampliació de la cobertura de places – absolutament necessària – però aquest creixement no ha anat acompanyat dels recursos econòmics necessaris per revisar les condicions de la prestació i fer front l’increment de costos i exigències d’atenció. En bona part dels serveis el dèficit tarifari respecte l’evolució de costos l’han suportat les entitats i els professionals. S’ha demostrat, en paraules de Montserrat Falguera, que “el sector d’atenció a la gent gran i el de Salut han de treballar de forma inequívocament coordinada i amb accés als mateixos recursos i finançament”.

L’acte va tenir lloc a la seu de Sinergia Social de Barcelona i va comptar amb la presència d’una quarantena de persones, entre membres de federacions i entitats i mitjans de comunicació. 

Recommended Posts