Skip to content

25.04.2021 | Article d’opinió de Xavier Puig, president d’ECAS, a El Periódico

  • La crisi sanitària, econòmica i social impacta en una societat polaritzada i fràgil i agreuja tant les desigualtats existents com el risc de fractura social.

Emergència social, impacte estratificat de la Covid-19, necessitats emergents, col·lapse administratiu… Aquestes expressions habituals durant l’últim any han anat acompanyades en l’àmbit social d’una altra falca: «Plou sobre mullat».

La pobresa cronificada que ens va deixar la crisi financera del 2008 i la gestió política de tot el que va comportar –les retallades a partir del 2010— s’ha accentuat al llarg d’aquests anys a causa de dos factors fonamentals: la precarització del mercat laboral i les dificultats d’accés a la vivenda com a màxim exponent d’un dret bàsic mercantilitzat i vulnerat. El desequilibri entre el que la gent guanya treballant i el que ha de pagar per disposar d’una llar ha ampliat dramàticament el segment de població pobra o en risc d’exclusió, gairebé una quarta part segons les últimes dades de l’Idescat (taxa AROPE 23,6% el 2019).

En aquest escenari va irrompre la pandèmia i així ens trobem avui en Una societat entre crisis, com il·lustra l’últim informe d’indicadors socials d’ECAS. La crisi sanitària, econòmica i social impacta en una societat polaritzada i fràgil i agreuja tant les desigualtats existents com el risc de fractura social. Davant tal envestida, calen replantejaments globals i reflexions filosòfiques per sobreviure com a espècie i preservar la biodiversitat, però també cal donar resposta a les necessitats immediates de la gent. I per fer-ho necessitem governs resolutius en tots els àmbits i una bona coordinació entre ells per garantir la màxima eficàcia.

Cadascú ha de respondre en la mesura de les seves competències, procurant que les seves capacitats siguin plenament operatives. És aquí on, com a Entitats Catalanes d’Acció Social que treballem amb les persones que pitjor ho estan passant, estem preocupades i tenim pressa per comptar amb un nou Govern de la Generalitat. Aquest diari repassava fa uns dies les urgències pendents del país i se n’incloïen unes quantes amb un fort impacte en les persones més vulnerables: frenar els desnonaments i garantir lloguers socials a les famílies en risc, fer efectiu el pacte amb Endesa contra la pobresa energètica, implementar el pla estratègic dels serveis socials, millorar la renda garantida de ciutadania i la seva compatibilitat amb l’ingrés mínim vital, desplegar el Pacte per la Interculturalitat, posar en marxa l’Observatori de les Famílies, activar l’estratègia contra el sensellarisme…

Són només algunes de les línies de treball que teníem obertes amb el Govern i que necessitem reprendre al més aviat possible. Procurant, a més, que les actuacions siguin ràpides i transformadores en un temps, amb mirada preventiva per superar una vegada per sempre l’assistencialisme i entrar de ple en un nou paradigma de garantia de drets. Des del sector social estem treballant per afavorir consensos duradors, bastint ponts amb les forces polítiques per accelerar el procés d’investidura i facilitar una legislatura amb prioritats socials ben definides. No ens podem permetre partidismes ni interessos particulars perquè els reptes que hem d’abordar són de país, de model d’Estat del benestar i de sostenibilitat social, econòmica i mediambiental.

La pandèmia ha posat en evidència un sistema caduc que reclama un punt d’inflexió en les polítiques públiques. Necessitem un Govern que es comprometi de manera ferma amb els més vulnerables i compti amb l’experiència de les entitats socials per combatre la precarietat i l’exclusió amb una inversió social més gran. Impulsar les lleis del tercer sector, de concertació social i de l’economia social i solidària serà un pas decisiu per actuar amb la màxima corresponsabilitat. Només així aconseguirem no deixar ningú enrere, enfortir la cohesió social i construir el país que volem. Tenim pressa per començar.

  • Comparteix: