Skip to content

21.12.2020 | Presentació de l’informe INSOCAT núm. 12, ‘Una societat entre crisis’

  • L’impacte estratificat de la covid-19 fa evident la polarització social i l’insuficient sistema de protecció
  • La taxa de pobresa baixa lleugerament el 2019, però els pobres són més pobres perquè el llindar marca uns ingressos inferiors  
  • Un nou informe d’indicadors socials d’ECAS assenyala que cal incrementar la inversió i la prevenció per evitar que es dispari el risc de pobresa i exclusió 
Ferran Busquets, vocal de Pobresa d’ECAS.

Les desigualtats continuen creixent –l’índex de Gini així ho mostra: s’incrementa un 0,9% respecte a 2018– i la covid-19 ens endinsa en una nova crisi que impacta de nou i de manera especialment crua en els col·lectius més vulnerables. “Si en els darrers anys hi havia certa tendència de millora en alguns indicadors, amb la pandèmia la situació tornarà a empitjorar, les previsions són molt negatives”, ha afirmat Ferran Busquets, vocal de Pobresa d’ECAS, en la presentació d’Una societat entre crisis, edició núm. 12 de l’informe INSOCAT, Indicadors socials a Catalunya en relació al context estatal i europeu. El document incorpora un apartat sobre el primer impacte de la pandèmia, si bé el gruix de les dades estadístiques corresponen a 2019.

La taxa de risc de pobresa és del 19,5%: un de cada cinc catalans és pobre. Es redueix lleugerament respecte a 2018 (era del 21,3%), però el llindar de pobresa, que marca el nivell d’ingressos per ser considerat pobre, baixa en aquest mateix període un 2,8% (de 10.981€/any a 10.674€/any  per un adult),la qual cosa significa que els pobres ho són més. Si hi sumem que els ingressos mitjans de la població pugen (de 13.338€/any per persona el 2018 a 13.527€/any el 2019), constatem un cop més que s’accentua la polarització social perquè l’increment dels ingressos es distribueix de manera desigual i ‘regressiva’. L’indicador S80/S20 mostra que el 20% de la població amb un nivell econòmic més elevat guanya 5,4 vegades el que guanya el 20% amb un nivell econòmic més baix. 

Mercè Darnell, de Càritas Barcelona.

La gent que viu en barris pobres té pitjors condicons de salut i és la que més s’ha hagut d’exposar” en el context de covid-19, ha assenyalat Mercè Darnell, de Càritas Diocesana de Barcelona. “Viure en una habitació petita i en un barri dens és un risc afegit de propagació de virus. Les persones vulnerables –cuidadores, treballadores de supermercat, de residències, serveis de neteja…– han hagut de sortir al carrer i agafar el transport per anar a treballar”. L’informe recull l’estratificació social de l’impacte de la pandèmia, que ja es constata amb alguns estudis, i reclama una major inversió amb una orientació més preventiva. “Estem atenent d’urgència i de manera reactiva necessitats que són estructurals —ha afegit Darnell–, i en part no s’arriba pel col·lapse en les prestacions públiques. Els serveis socials de moltes poblacions no estan atenent amb la celeritat que cal donada la magnitud de la tragèdia que estem vivint”.

Les entitats alerten de les situacions d’infrahabitage i amuntegament residencial en habitacions rellogades, de l’elevada pobresa infantil i de l’exclusió invisible que pateixen les persones migrades en situació irregular. La taxa AROPE (risc de pobresa o exclusió), que ésdel 23,6% per al conjunt de la població i del 32,8% entre els menors de 18 anys, es dispara fins el 53,3% en el cas de les persones migrades que no tenen nacionalitat espanyola. “Són els pobres entre els pobres”, tal com recull l’informe en paraules de Mercè Darnell. 

Esther Gil, de Fundació IReS.

La precarització del mercat laboral, que s’està agreujant també amb la pandèmia, és un altre factor clau de l’extensió i la cronificació de la pobresa. La taxa de risc de pobresa en el treball és del 12,1% a Catalunya, gairebé tres punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea (9,4%), i el guany mitjà per hora treballada cau més d’un 21% el darrer any amb dades disponibles: el 2018 és de 12,63€/h, quan el 2017 era de 16,06€/h. La dada d’Idescat és provisional i caldrà veure’n l’evolució, però la realitat que copsen les entitats socials la corrobora. Esther Gil, de Fundació IReS, ha alertat també de la inseguretat derivada de la temporalitat i la parcialitat de les jornades: “El 86,6% dels nous contractes signats el 2019 són temporals” i el 22,5% de les dones que treballen ho fan a temps parcial, davant el 7,5% dels homes.

Les transferències socials van reduir el risc de pobresa del 43,6% al 19,5% el 2019 per al conjunt de la població, però el sistema de protecció encara és molt paliatiu i insuficient. Tot i que el 2020 la inversió de la Generalitat en partides vinculades a l’Estat de Benestar recupera nivells similars a 2010, el percentatge que suposen les partides socials respecte el total es redueix: passen del 46,3% al 43,7%, i en salut concretament la proporció baixa més de dos punts. Per tant, l’informe conclou que “la lleu millora que es podria percebre amb les dades de 2019 és insuficient davant la feblesa estructural del sistema, la forta polarització social i la magnitud de la nova crisi provocada per la pandèmia”. Destaca la major precarietat i vulnerabilitat de les dones, els joves i les persones migrants i reclama “polítiques que incorporin la perspectiva de gènere, una reforma urgent de la Llei d’estrangeria i mesures específiques per afavorir la inserció al mercat laboral i l’emancipació dels joves“.

Informe complet Una societat entre crisis (PDF) | Vídeo de la roda de premsa

  • Comparteix: