‘Fundació Acollida i Esperança: 25 anys acompanyant i confiant en les persones’, article de Mijail Acosta a Social.cat

Inici / OPINEM des de l'àmbit social / ‘Fundació Acollida i Esperança: 25 anys acompanyant i confiant en les persones’, article de Mijail Acosta a Social.cat

03.10.2018 | Article d’opinió de Mijail Acosta, membre de la Junta Directiva d’ECAS i director general de la Fundació Acollida i Esperança, a Social.cat

Avui exactament fa 25 anys que es constituí la nostra entitat. Aquests tipus d’aniversaris poden ser una oportunitat per qüestionar-nos sobre el sentit de tants esforços i recursos… Què ens queda? Què hem après? Cap a on anem?

En comptes de començar a fer una relació de tots els serveis i programes que duem a terme i dades del nostre impacte social (que fàcilment trobareu a www.acollida.org), volem compartir algunes reflexions o aprenentatges; n’hem escollit 9.

1. Que l’exclusió social és complexa; sovint són múltiples les causes i els condicionants vitals que aboquen al carrer i a la marginació: pobresa econòmica, manca d’habitatge, solitud, pèrdua de salut, addicions, atur, trencament de les xarxes socials, discriminació i rebuig.

2. Que quan es porta tants anys acompanyant persones en centres i pisos d’acollida es fa evident que aquesta exclusió té les seves arrels en les desigualtats socials. No és tant un fracàs personal o una biografia desafortunada com la conseqüència d’una estructura social injusta que es perpetua.

3. Que les entitats d’acció social, més enllà d’aportar indicadors de resultats i avaluacions, que òbviament s’han de tenir en ares del rigor i l’eficiència, hem de ser conscients i posar en valor que hi ha una dimensió de l’atenció i de l’acompanyament a les persones que té a veure amb la dignitat de tota persona.

4. Que les entitats no apoderem ningú. Cada persona té el seu propi potencial i la seva particular riquesa. En tot cas donem eines, facilitem, reconeixem. A vegades ja farem prou si no contribuïm a perpetuar els etiquetatges o prejudicis…

5. Que com a entitats socials, quan més fidels siguem a les nostres missions i valors, més capacitat tindrem de créixer amb solidesa i donar respostes a les noves necessitats. No cansar-nos de recordar el sentit i la nostra raó de ser.

6. Que avui dia en el treball social la bona voluntat no és suficient. Cal ser professionals. I saber conjugar l’expertesa de la intervenció professional amb l’esperit genuí d’un voluntariat enriquidor.

7. Que si l’objectiu primer de la institució és atendre i acompanyar bé les persones, cal ser congruents, i s’han de generar i tenir cura dels equips professionals: garantint condicions laborals dignes, promovent la participació, la formació i una bona governança de l’entitat.

8. Que cal ser entitats obertes, connectades i treballar en xarxa. Concretament la Fundació Acollida i Esperança no seria el que és sense la contribució i tot el que hem après d’altres entitats socials. La nostra participació en federacions i xarxes ens ha fet créixer, millorar, ampliar la mirada. Especialment rellevant la nostra pertinença a ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social). I afegir que les xarxes es construeixen des de la generositat de les entitats.

9. I la darrera: que com a Fundació cal reivindicar la importància de ser una realitat social i jurídica condicionada a l’interès general i sense ànim de lucre. Tenir això present i desenvolupar-ho amb coherència ens fa ser de ben segur realitats transformadores en el món.

Aquests han estat alguns dels nostres aprenentatges. De ben segur que s’ha de seguir enriquint aquest anàlisi… El repte d’Acollida i Esperança és continuar contribuint per millorar la qualitat de vida de persones concretes, amb noms i cognoms, i alhora participar amb la resta d’entitats d’acció social en la transformació social vers una major solidaritat i equitat.

 

Desa un comentari

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt
20181002_Captura-ApS20181004_Jornada-Voluntariat-lleida