10.06.2021 | Nota de premsa de l’Associació Benestar i Desenvolupament
ABD s’uneix a l’Aliança per assegurar que els plans de rehabilitació d’edificis i regeneració urbana prioritzen la població en situació de vulnerabilitat
- Un 7,6% de la població va tenir problemes per mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada durant l’hivern, la qual cosa es tradueix en fins a 7.100 morts a l’any
- Els plans de rehabilitació desenvolupats fins al moment exclouen les llars amb menys recursos, exigint la propietat de l’habitatge o el finançament previ de les obres
- L’aliança reuneix a organitzacions de la societat civil per assegurar que els plans de rehabilitació d’edificis i regeneració urbana prioritzen a la població en situació de vulnerabilitat
La pandèmia causada per la COVID-19 ens ha fet ser més conscients que mai de les condicions de les llars en els quals vivim. Aquestes són especialment rellevants per a aquelles persones que tenen dificultats per pagar les seves factures energètiques. El 2019, un 16,7% de les llars tenien una despesa energètica desproporcionada en relació als seus ingressos, i un 7,6% de la població va tenir problemes per a mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada durant l’hivern, la qual cosa es tradueix en fins a 7.100 morts a l’any. A més, els edificis consumeixen una tercera part de l’energia del nostre país i són responsables del 40% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
En aquest context, la rehabilitació d’habitatges és una de les solucions més efectives per a garantir una llar digna que reuneixi les condicions d’habitabilitat, accessibilitat, confort, salut i eficiència energètica. No obstant això, els plans desenvolupats fins al moment han exclòs a les famílies en situació de vulnerabilitat pel fet que els requisits establerts suposen barreres d’accés per a aquest col·lectiu. Per exemple, exigir la propietat de l’habitatge o el finançament previ de les obres. Aquests programes tampoc han contribuït a fer més assequibles els habitatges rehabilitats i ni a millorar l’accés a aquestes.
Ens trobem en un moment crucial per revertir aquesta situació i impulsar una transformació justa i social del parc d’habitatges. El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica o l’avantprojecte de Llei d’Habitatge estableixen mitjanes i partides concretes per a estimular la rehabilitació dels edificis. Per tant, és el moment d’establir les bases perquè aquests plans i ajudes per a la millora de les condicions i l’eficiència energètica de les llars prioritzin a les persones amb menys recursos, servint com a palanca de canvi que redueixi les desigualtats socials.
Per a això, organitzacions de la societat civil -ambientals, socials, familiars, acadèmiques, investigadores, gestors d’habitatge públic i sindicats- s’han unit en l’Aliança per la rehabilitació d’habitatges sense deixar a ningú enrere. Es tracta d’una iniciativa que sorgeix per a accelerar la rehabilitació integral i profunda d’habitatges com una mesura essencial per a fer front a la pobresa energètica i el canvi climàtic, impulsar la generació d’ocupació verda i garantir el dret a un habitatge digne, eficient energèticament, saludable, accessible i assequible. Això contribuïrà a la descarbonització del parc d’edificis i a l’avenç cap a una transició energètica justa.
Les 15 entitats de l’aliança
Fins al moment, són 15 les entitats que s’han adherit a la plataforma: ABD- Associació Benestar i Desenvolupament, ACA- Asociación de Ciencias Ambientales, AVS- Asociación Española de Gestores Públicos de Vivienda y Suelo, CCOO, CCOO del Hábitat, ECODES, Ecoserveis, Enginyeria Sense Fronteres, ETSAM – Escuela Técnica Superior de Arquitectura de la Universidad Politécnica de Madrid, Fundació Habitat 3, Fundación Isadora Duncan, Fundación Renovables, ISTAS, Observatorio Ciudad 3R i Provivienda.
L’aliança busca contribuir a vèncer les nombroses barreres que fins ara han impedit a les persones en situació de vulnerabilitat l’accés als programes i ajudes de la rehabilitació d’habitatges. En el seu manifest es recullen demandes com per exemple: establir esquemes de finançament apropiats tant per a persones propietàries com inquilines amb baixos recursos, treballar a una escala de barri o crear oficines de proximitat ateses per agents socials locals que informin i acompanyin a les persones en situació de vulnerabilitat. També es proposa la introducció de salvaguardes socials per a evitar que les ajudes de rehabilitació suposin un augment del preu del lloguer que puguin derivar en processos de gentrificació.
D’altra banda, sota aquesta aliança es desenvoluparan campanyes i es dialogarà amb tots els agents del sector per a impulsar programes de rehabilitació d’habitatge i regeneració urbana justos i amb criteris socials, incorporant la perspectiva de gènere i la dimensió tant urbana com rural. Així mateix, es constitueix com un espai per a compartir coneixements, experiències i bones pràctiques que fomentin el desenvolupament d’esquemes de rehabilitació d’habitatges replicables que agilitin els processos de disseny, tramitació, execució i finançament per a garantir l’accés a les persones en situació de vulnerabilitat.
