Skip to content

21.11.2017 | Nota de premsa del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya

  • Un dictamen sobre els Serveis Socials Bàsics de Barcelona alerta sobre la dispersió de funcions i la manca de planificació coordinada
  • El risc d’instrumentalització política, les expectatives irreals per part de la ciutadania i l’atenció pal·liativa, reactiva i parcialitzada amenacen el bon funcionament d’un sistema sobrecarregat i infradotat

El Col·legi de Treball Social de Catalunya (TSCAT) ha elaborat un informe per encàrrec de la Diputació de Barcelona sobre l’estat dels Serveis Socials en què assenyala diverses disfuncions i mancances que caldria abordar per millorar el funcionament del sistema i l’atenció a la ciutadania. Amb el títol Els Serveis Socials Bàsics (SSB) a la província de Barcelona. Situació actual i propostes de millora. Una mirada des del Treball Social, el document fa una diagnosi que pretén fugir de la queixa, des del compromís i amb esperit crític.

El punt de partida és la descripció d’uns Serveis Socials Bàsics (SSB) que, a més d’haver de complir amb les funcions que els atorga la Llei de Serveis Socials, es troben amb nous encàrrecs queno van mai acompanyats dels recursos necessaris”. Aquests es deriven en alguns casos de normes de caràcter sectorial i, en d’altres, d’una tendència per part d’altres sistemes —salut, educació, habitatge, ocupació…— a dipositar en els SSB “la responsabilitat de resoldre qüestions que ells no poden atendre, o que consideren que no responen a les seves funcions”.

Així, “gran part de les prestacions econòmiques que es gestionen des dels SSB són per a conceptes que no queden recollits en les seves competències”, i a la diversificació i la dispersió se suma la manca de planificació coordinada entre els diferents sistemes, que dificulta “atendre les persones de manera integral, efectiva i transformadora”. A més, “la crisi ha propiciat que es consolidi el model dels SSB com a calaix de sastre”, subsidiari de la resta de sistemes, i “l’augment exponencial de persones ateses” ha sobrecarregat el sistema. Malgrat l’increment de recursos per part d’alguns ajuntaments per suplir les retallades estatals i autonòmiques, “amb més dotació que mai, els SSB es troben més col·lapsats que mai”.

La saturació, que genera esgotament i riscos per a la salut dels professionals, és un dels factors de pressió, al qual s’afegeix el risc d’instrumentalització política degut a que “la cartera de serveis socials és poc concreta en molts aspectes i en deixa massa a la interpretació de voluntats polítiques o lectures tècniques”. Per a la població, això suposa que no es garanteix l’equitat del sistema, ja que “situacions semblants acaben rebent respostes diferents en funció del lloc on els pertoqui ser ateses”. L’informe adverteix que “les respostes dels SSB municipals són heterogènies i depenen de variables com l’estat de les finances de cada consistori, la sensibilitat i l’orientació política de cada govern local”, entre altres, de manera que “l’accés i el gaudi dels diferents serveis i prestacions bàsics, que per llei han d’estar garantits per a tota la ciutadania, no es fa en termes d’igualtat”.

Per altra banda, el dictamen —realitzat per Mercè Ginesta, Mercè Civit, Juanma Rivera i Arantza Rodríguez, treballadors socials vinculats al TSCAT— constata que es dipositen en el SSB unes expectatives irreals, que no encaixen amb el que aquests poden oferir. El text afirma que “la població té una idea força parcial i reduccionista dels SSB, ja que són vistos com a simples dispensadors i generadors de recursos econòmics” i “sovint s’hi adrecen quan la seva situació ja està molt deteriorada i és difícilment reversible”. Això converteix els serveis en “contenidors d’una gran desesperança i d’un gran patiment de les famílies”, i genera una desconfiança que “pot conduir a amenaces i agressions vers els professionals”.

Davant una pràctica professional burocratitzada, “pal·liativa, reactiva, parcialitzada i massa centrada en el vessant individual”, les treballadores socials reclamen recuperar el caràcter preventiu i l’enfocament comunitari dels SSB que preveu la llei. A més, plantegen un canvi de paradigma que permeti “centrar-los en les persones i en el desenvolupament de les xarxes relacionals i de suport”, així com en la seva autonomia personal i la seva participació comunitària. En aquest sentit, aposten per noves aliances amb altres serveis, amb el tercer sector i amb els moviments socials, que configuren “una xarxa complementària que pot suposar millores en termes de proximitat, agilitat, rapidesa” si es treballa de forma coordinada amb els SSB”.

  • Comparteix: