10.05.2017 | Article de Loli Rodríguez, coordinadora de la Comissió de Famílies d’ECAS, publicat a El Periódico de Catalunya.
- Iniciatives com els serveis d’orientació i acompanyament familiar (SOAF) ens posen en el camí del que reclamem en polítiques socials: inversió en prevenció, accés universal i atenció centrada en la persona
Un dels grans reptes en l’àmbit de l’atenció a les persones és passar del paradigma ‘catàleg de serveis’ (disposar d’una sèrie de recursos i intentar respondre a les demandes amb el que es pot oferir) a un model que posi ‘la persona al centre’ i comenci per escoltar la necessitat específica per respondre-hi de la forma més adequada possible. Mitjançant un sistema integrat de finestreta única que valori i derivi cap on faci falta amb la informació necessària per no haver de repetir tràmits i explicacions.
Al mateix temps, des del tercer sector reclamem serveis universals que no estigmatitzin i polítiques preventives que deixin enrere les pràctiques assistencialistes i combatin les causes de les desigualtats. Una conjunció de factors que no són fàcils de complir en contextos d’emergència com el que fa anys que patim.
SITUACIONS DE VULNERABILITAT SOBREVINGUDA
Les situacions de vulnerabilitat sobrevinguda han generat un nou segment de població en risc que tradicionalment no havia sigut usuària dels serveis socials i que no s’identifica amb els estereotips que s’hi associen. Persones i llars que esgoten els recursos de suport intrafamiliar i viuen situacions de desgast relacional, emocional i social que, d’una manera o d’una altra, acaben aflorant. A vegades ni tan sols es manifesten de manera explícita, sinó que s’han de detectar a través dels centres de salut o les escoles, per exemple.
Aquesta nova realitat de famílies que fins ara no podien accedir a certs serveis gratuïts perquè no formaven part del col·lectiu al qual es dirigeixen els serveis socials bàsics, però que tampoc podien permetre’s serveis privats perquè, de sobte, escapaven a les seves possibilitats, han trobat una resposta en un projecte pilot que s’hauria de potenciar.
Després de molts anys de pal·liar emergències i respondre amb mesures assistencials, el desplegament d’un servei públic d’accés universal per a totes les famílies obre una via cap al nou model centrat en la persona. Els resultats obtinguts en els 10 serveis d’orientació i acompanyament familiar (SOAF) existents actualment a Catalunya –finançats per la Generalitat i gestionats per entitats socials— avalen l’aposta per una atenció àgil i precoç que eviti el deteriorament i promogui el benestar per facilitar la funció de les famílies com a xarxa de suport natural.
EL VESSANT COMUNITARI
La intervenció ràpida i a mida, sense etiquetatges i amb un enfocament sistèmic que complementa l’atenció d’altres professionals de la xarxa bàsica, afavoreix que les famílies puguin desenvolupar de forma òptima les seves funcions parentals i de cura de la persona. El vessant comunitari hi juga també un paper important, ja que s’ofereixen activitats intergeneracionals i d’oci, serveis de mediació, programes de mentoria social i teràpia familiar si és necessària.
Es pot considerar una gota enmig de l’oceà, però reconèixer petits avanços ens pot encoratjar i s’han de valorar perquè les bones pràctiques s’estenguin. Sense perdre de vista batalles imprescindibles com la garantia de rendes o un nou marc laboral que creï ocupació de qualitat, iniciatives com els SOAF ens posen en el camí del que reclamem en polítiques socials: inversió en prevenció, accés universal i atenció centrada en la persona.
