SICAR cat demana als Estats que garanteixin la inclusió social de les víctimes de tràfic de persones

Inici / les entitats informen / SICAR cat demana als Estats que garanteixin la inclusió social de les víctimes de tràfic de persones

30.07.2019 | Nota de premsa de SICAR cat

Barcelona, 29 de juliol del 2019

SICAR cat, programa d’atenció integral a víctimes de tràfic d’éssers humans (TEH), demana als Estats que garanteixin la inclusió social de les víctimes d’aquest delicte, una reivindicació que també recull el darrer Informe de la Relatora Especial de Nacions Unides sobre TEH, Maria Grazia Giammarinaro.

Segons Nacions Unides, a nivell mundial,el 72% de víctimes d’aquesta forma contemporània d’esclavitud són dones (49%) i nenes (23%) i cap país, ja sigui com a origen, trànsit i/o destí és aliè a aquesta manifestació de violència masclista. Només durant el 2018, SICAR cat va donar resposta a Catalunya a 203 víctimes de 36 nacionalitats, 28 de les quals menors d’edat.

Aquesta greu violació de Drets Humans es produeix quan els sistemes de prevenció dels Estats fallen, de manera que les Institucions tenen l’obligació de restituir tots els drets vulnerats de les persones que han esdevingut víctimes en el seu territori.

Per tant, cal una resposta pública digna, adequada i segura, basada en Drets Humans. A la pràctica però, els processos d’inclusió social, que són llargs, costosos i complexes, es deleguen a entitats especialitzades com SICAR cat, que ofereix atenció integral a les supervivents d’aquest delicte.

Des de l’Ajuntament de Barcelona, s’han duta terme iniciatives per garantir els drets que les víctimes de TEH tenen reconeguts, però es requereix d’un compromís Estatal, dotat de recursos materials i humans suficients,per atendre les necessitats de les persones supervivents.La creació d’un sistema nacional de derivació o una llei integral per a les víctimes del tràfic de persones establir i en una visió global i transversal del fenomen i de totes les seves formes d’explotació,d’acord al que es reculla l’article 177 bis del Codi Penal.

D’altra banda, SICAR cat es pregunta si, amb la recent creació de l’Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista (OCJVM), l’aprovació del Pla Estratègic de Polítiques d’Igualtat de gènere 2019-2022 o el ja existent Observatori de la Igualtat de Gènere, la lluita contra el TEH comptarà amb més eines i recursos per combatre’l de forma més efectiva i esdevindrà una prioritat en l’agenda política del Govern de la Generalitat.

També, l’entitat viu amb preocupació la finalització del període d’execució del Plan Integral de Lucha contra la Trata de Mujeres y Niñas con fines de Explotación Sexual(2015-2018), que lidera el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad,que encara està avaluant el seu impacte amb dades del2017.

Les víctimes de tràfic pateixen una gran violència física, psicològica, econòmica i sovint sexual.L’explotació a la qual han estat sotmeses pot derivar en sofriment físic i problemes de salut, traumes i pèrdua del seu mitjà de vida. Segons el PHIT, el projecte europeu en el qual SICAR cat ha participat, 6 de cada 10 supervivents de TEH amb fins d’explotació sexual pateixen algun tipus de seqüela psicològica,especialment ansietat o estrès posttraumàtic.

També, l’accés a una indemnització i a una compensació justa, com preveu la Directiva Europea 2011/36/UE, pot facilitar el seu procés de recuperació integral, a més de tenir un component de càstig i de dissuasió cap a les persones traficants.La compensació és un dret de les víctimes del tràfic de persones reconegut internacionalment. Justice at Last, l’altre projecte europeu en el que també participa SICAR cat, senyala que són molt poques les víctimes de TEH que aconsegueixen tenir accés a la informació i els mitjans per reclamar una indemnització, i moltes menys les que, finalment, reben el pagament d’aquesta, ja que hi ha nombroses barreres que els impedeixen accedir-hi.

Entre les barreres que dificulten el gaudi del dret a la compensació es troben: la manca de sensibilització entre professionals que, d’una o altra manera, han d’intervenir en el procés penal, la falta d’accés de les víctimes a assessorament legal i a la informació adequada, la llarga durada dels processos penals i civils i, en els casos de víctimes estrangeres, el retorn o la deportació al seu país d’origen abans que es dicti sentència.

A més a més, algunes víctimes de TEH són, alhora, susceptibles de protecció internacional, de manera que poden acollir-se tant als mecanismes de protecció i atenció, específicament previstos a la “Llei d’Estrangeria” (article 59bis de la LOEX); com al seu dret a sol·licitar protecció per la via d’asil, a fi de garantir el principi de no-devolució i evitar el risc de patir un tracte inhumà o degradant. En aquests casos les dues vies són compatibles.

És per tot això que l’Estat ha de garantir la interconnexió existent entre el tràfic de persones i el dret d’asil que permet que aquelles persones, en la seva majoria dones, que han estat víctimes de TEH i que, alhora necessiten protecció internacional, puguin exercir el seu dret a obtenir-la de manera efectiva.

SICAR cat, per tant,vol aprofitar la commemoració del Dia Mundial contra el Tràfic d’Essers Humans, per demanar la implicació dels Estats en la protecció de les víctimes, la persecució i prevenció del delicte, i el seu compromís polític per treballar de forma conjunta amb la societat civil, per tal de garantir la inclusió social de les víctimes de tràfic de persones.

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt
20190730_Nit-solidaria-Liceu20190731_Avortament-universal