27.07.2021 | Nota de premsa d’Arrels Fundació

Les persones que viuen al carrer a Barcelona es troben en una pitjor situació que a l’inici de la pandèmia. Els recursos que miren a llarg termini són insuficients però també ho són els que cobreixen necessitats bàsiques. Es desprèn de la nova edició de la guia Sobreviure al carrer a Barcelona, que recull un centenar de recursos on les persones poden adreçar-se directament. Ja no es pot accedir directament als albergs, hi ha menys llocs on descansar i la majoria del menjar segueix sent fred.

Des de l’any 2019, a Arrels editen la guia Sobreviure al carrer a Barcelona, que recull la majoria dels serveis bàsics que existeixen a la ciutat i als quals les persones que viuen al ras s’hi poden adreçar directament, sense necessitat de la intermediació de serveis socials o altres entitats. Enguany, la guia online recull més d’un centenar de serveis que pertanyen a 60 entitats privades i recursos públics i que contemplen necessitats bàsiques com alimentar-se, dutxar-se, canviar-se de roba o guardar les pertinences en un lloc segur, però també recursos on poder dirigir-se si pateixen una agressió, si necessiten orientació jurídica i legal, per buscar feina o accedir al sistema sanitari, entre d’altres.

L’arribada de la Covid-19 ha impactat en la situació de les persones que viuen al carrer i en els recursos que les atenen. Des de fa un temps, als serveis de l’Ajuntament de Barcelona on les persones que viuen al carrer s’han d’adreçar específicament per demanar ajuda – el Servei d’Inserció Social (SIS) i el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) – hi ha llista d’espera perquè la persona pugui ser atesa. I, si ens fixem en els recursos i serveis concrets, també ha repercutit.

A la nova edició de la guia, per exemple, ha desaparegut la informació dels albergs. Just abans de la pandèmia, qualsevol persona que visqués al carrer a Barcelona podia anar als tres albergs municipals a demanar plaça; la llista d’espera era d’entre cinc i set mesos, però es podien apuntar. Aquesta opció ja no existeix, als albergs s’accedeix per derivació d’altres serveis municipals o entitats i si vius al carrer i no coneixes ningú no ho pots fer.

Els espais per descansar durant el dia també s’han vist afectats en l’aforament i les limitacions en el temps d’estada, i alguns han tancat temporalment. La primera edició que vam fer de la guia l’any 2019 recollia 10 centres que oferien resguard diürn a les persones, a més d’altres serveis; l’estiu passat el nombre de centres s’havia reduït a quatre i, des de fa unes setmanes, torna a haver-hi 10. És a dir, durant 15 mesos les persones que viuen al carrer han hagut de passar més temps al ras, sense possibilitat de descansar i sentir-se protegides. Alguns centres que oferien aixopluc abans de la pandèmia ja no han tornat a obrir i altres que abans no figuraven a la guia de carrer han obert les seves portes.

La guia Sobreviure al carrer a Barcelona també posa sobre la taula les dificultats per menjar calent. Hi ha una vintena d’entitats i menjadors municipals on esmorzar, dinar o sopar però a la majoria el menjar és per emportar i fred, a causa de la pandèmia. La  majoria de llocs on les persones poden anar a menjar sense necessitat d’una derivació de serveis socials són espais privats; si no tens un/a treballador/a social de referència, als menjadors públics només hi pots anar a dinar tres dies a l’any.

Recursos bàsics insuficients i més temps per accedir als serveis socials

Tot i que el nombre de serveis higiènics on dutxar-se no ha disminuït, les persones que viuen al carrer tenen complicat dutxar-se de manera habitual i s’han de conformar amb una o dues dutxes a la setmana. Alguns espais on abans de la pandèmia donaven roba ja no funcionen i altres entitats han agafat el relleu. Segueixen mancant consignes on deixar les pertinences i la documentació de manera segura, així com espais on les persones que surten de la presó i que no tenen on anar es puguin adreçar abans d’acabar al carrer.

A la nova edició de la guia es veu com, des del 2019 i fins ara, s’han consolidat projectes i serveis que s’adrecen a les dones que viuen al carrer, amb perspectiva de gènere. També destaca l’augment de serveis als quals les persones poden accedir-hi acompanyades del seu animal de companyia però igualment segueix sent un servei minoritari (s’ofereix a 7 de les 60 entitats i serveis públics recollits a la guia). D’altra banda, la guia d’enguany inclou recursos específics per a les persones migrades i també per a treballadores sexuals que no tinguin una llar.

“Els recursos bàsics, com una dutxa o una consigna, són molt importants en el dia a dia de les persones que viuen al carrer i serveixen també per començar a construir vincles amb les persones que, amb el temps, permetin millorar la seva situació. Però calen més recursos que transformin realment i que mirin a mig i llarg termini, més enllà de les necessitats bàsiques”, afirma Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació.

Habilitar espais petits i ubicats a cada barri perquè les persones passin la nit de manera segura, obrir més centres de dia on les persones puguin descansar i fer ús de serveis bàsics, augmentar els serveis de dutxa i de consigna i garantir àpats calents són algunes de les propostes d’Arrels i que es podrien engegar a curt termini. La mirada, però, hauria d’anar més enllà de la temporalitat i dels serveis bàsics que permeten sobreviure per garantir drets i transformar realment la situació de les persones.

Més informació:

• Si vius al carrer, trobes informació útil a la guia Sobreviure al carrer a Barcelona.
• Si has vist una persona dormint al carrer a Barcelona i vols orientar-la sobre els recursos que existeixen a la ciutat, també pots consultar la guia.
• Més informació pràctica sobre què fer si veus algú vivint al carrer.
• Llegeix les propostes polítiques que fem des d’Arrels.