07.12.2017 | Nota de premsa de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
- Són 54 propostes en polítiques socials i per a l’enfortiment del Tercer Sector
- També s’inclou la posició del Tercer Sector sobre l’aplicació del 155
- Ja les ha enviat als caps de llista de tots els partits per a poder-los-hi presentar durant la campanya electoral
La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa 35 federacions que representen més de 3.000 entitats socials, ha fet públiques avui les seves propostes als partits polítics en vistes a les properes eleccions al Parlament de Catalunya que se celebraran el 21 de desembre. El document (PDF) inclou una cinquantena de propostes per millorar potenciar les polítiques socials i les polítiques per enfortir el Tercer Sector Social. El document inclou la posició de la Taula del Tercer Sector sobre la situació que viu el país després de l’aplicació de l’article 155.
Per la Taula del Tercer Sector “el nostre sistema de benestar encara presenta molts reptes per poder fer decréixer les desigualtats i la injustícia en la nostra població. L’objectiu d’assolir un país socialment més just es fa encara més difícil sense un Tercer Sector fort. Però la crisi, primer, i la situació política, aquests darrers mesos, han posat en greu risc molts serveis i programes socials de les entitats, amb impacte sobre milers d’usuaris vulnerables, i han posat en evidència la fragilitat i la inestabilitat d’algunes de les modalitats de finançament públic, com les subvencions anuals, que sostenen molts d’aquests programes i serveis”.
Pel què fa a la situació política que viu el país, el document de la Taula del Tercer Sector espressa:“rebutgem l’aplicació de l’article 155 i denunciem el cessament d’un Govern elegit democràticament per la ciutadania. A més, la intervenció econòmica que patim des del setembre ha perjudicat greument el sosteniment pressupostari de molts programes socials de les entitats”. “Denunciem la judicialització de la vida institucional i cívica del nostre país i tornem a recordar que els conflictes polítics només poden resoldre’s políticament, apostant per la negociació i el diàleg”, conclou.
Pel què fa a les propostes més destacades que inclou el document són:
En polítiques socials
- Assolir la complementació de la Renda Garantida de Ciutadania amb les rendes del treball a temps parcial.
- Actualitzar l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) tenint en compte el creixement del cost de la vida experimentat des de l’any 2.010.
- Celebrar, amb caràcter anual, un plenari monogràfic del Parlament sobre la situació de la pobresa i l’exclusió social.
- Destinar tots els nous ingressos procedents de noves figures impositives a incrementar i reforçar les polítiques socials.
- Impulsar una banca pública catalana, afavorir les entitats financeres cooperatives i comunitàries, i promoure que els bancs incrementin la seva aportació a programes socials.
- Seguir avançant en la construcció d’un model d’integració social i sanitària en el que també hi pugui contribuir el Tercer Sector Social
- Potenciar el model d’atenció comunitària centrada en la persona que es fonamenti en els principis de dignitat, capacitat i autonomia de la persona de forma integral, personalitzada i transversal.
- Garantir l’existència de places suficients en centres residencials, centres de dia i centres ocupacionals per a les persones amb discapacitat, malaltia mental o addiccions
- Seguir ampliant el parc públic d’habitatges de lloguer social per mitjà, entre altres, de la creació d’un fons d’inversió social, el reforç als ajuts a les entitats socials i al suport a la rehabilitació i al lloguer. Augmentar els ajuts econòmics i subvencions per supressions de barreres arquitectòniques.
- Avançar en la signatura de convenis amb les empreses subministradores (especialment del sector elèctric i gasístic) per tal d’evitar talls de subministraments bàsics i garantir el pagament del deute a les famílies que no puguin assumir-lo.
- Incloure com a eix prioritari en les polítiques d’inclusió l’abordatge de l’augment de la feminització de la pobresa, també pel que fa a les famílies monoparentals.
- Establir un pla de xoc per a persones aturades de llarga durada, amb atenció personalitzada, redirecció de les bonificacions i subvencions cap a la contractació d’aquest col•lectiu i combinació d’ajuts econòmics, polítiques actives i itineraris professionals per garantir la seva protecció social.
- Elaborar la Llei d’Autonomia Personal a Catalunya, conjuntament amb tots els agents implicats, amb dotació pressupostària i recursos per al seu desenvolupament.
- Aprofitar les eines que ja disposen les administracions per garantir un major retorn social a l’impacte del turisme (ingressos provinents de la taxa turística, plans d’ocupació, contractació pública de qualitat).
- Definir un Pla de sortida de presó, que uneixi i coordini els esforços existents de l’administració de justícia, els serveis socials i les entitats del Tercer Sector.
- Augmentar els recursos destinats a la infància fins arribar a la mitja de la UE del 2,4% del PIB.
En les relacions amb el Tercer Sector
- Elaborar i aprovar un nou pla de suport al Tercer Sector Social, amb mesures concretes de foment i enfortiment del sector.
- Impulsar el desplegament de la nova modalitat dels concerts socials i ocupacionals, passant de subvenció a concert els serveis de titularitat pública que encara s’estan pagant a les entitats en forma de subvenció.
- Passar de subvenció anual a plurianual les convocatòries per a serveis i programes que són de continuïtat (inserció laboral, àmbit penitenciari, etc.).
- Entrada de la Taula del Tercer Sector al Consell de direcció del “Servei d’Ocupació de Catalunya” (SOC).
- Desenvolupar i consolidar el nou sistema de repartiment del tram autonòmic dels fons de la casella del 0,7% de l’IRPF per a finalitats socials.
En relació a la situació política
- Exigir la recuperació de l’autogovern de Catalunya i la finalització de la intervenció econòmica de les finances de la Generalitat, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola i la judicialització de la política catalana.