Skip to content

04.02.2020 | Nota de premsa de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

  • És un model de justícia que considera que la resposta al delicte no pot ser únicament sancionadora, sinó que ha de poder restaurar el dany causat. Posa la víctima al centre, intenta que la persona delinqüent sigui conscient del dany que ha fet, que repari el dany i que sàpiga que les conseqüències dels seus actes també afecten altres persones d’aquella comunitat
  • La justícia restaurativa és també una forma de justícia social, més inclusiva que la justícia penal tradicional perquè totes les persones implicades (víctima, ofensor i comunitat) participen activament en trobar una solució al conflicte amb l’ajuda d’un facilitador. El procés ajuda a la víctima a superar la vivència del delicte, evitant una doble victimització, alhora que afavoreix la reinserció social de la persona que ha comès el delicte
  • Una de les principals dificultats amb què es troba la justícia restaurativa és que no hi ha una regulació legal, tot i que les experiències i els projectes mostren uns bons resultats. Això afecta els professionals de l’àmbit que no tenen un paraigua legal que els empari en la pràctica quotidiana
  • La mediació és la pràctica restaurativa més estesa en l’àmbit penal. A Catalunya, durant el 2018 es van fer més de 3.000 mediacions per a gairebé 68.000 persones condemnades, una xifra baixa perquè no arriba al 5% del total. Per contra, els estudis demostren que els casos que han passat per la mediació són altament satisfactoris perquè s’ha assolit l’acord en el 80% d’aquests. En els menors, la mediació sí que està regulada per llei, tot i això, no supera el 20% de les mesures
20200204_Justicia_restaurativa_EGS_TaulaLa Taula del Tercer Sector Social de Catalunya ha presentat aquest matí l’últim dossier ‘Catalunya Social’ titulat ‘Justícia restaurativa. Una resposta al conflicte més humana, inclusiva i transformadora’, elaborat per Esther Giménez-Salinas, directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull, i Aida C. Rodríguez, cap de projectes de la mateixa càtedra. El dossier s’ha emmarcat dins un nou debat Catalunya Social que compta amb la col·laboració del Diari Ara i l’Ateneu Barcelonès.
En el marc d’aquest debat ‘Catalunya Social’, la Taula ha reivindicat la implementació de la justícia restaurativa, que emfatitza una visió reparadora i que considera que la resposta al delicte no pot ser únicament sancionadora sinó que ha de poder restaurar el dany causat. “La justícia restaurativa és una forma de justícia social. Aquesta manera d’entendre la justícia posa la víctima al centre, intenta que la persona delinqüent sigui conscient del dany que ha fet, que se’n responsabilitzi, que el repari i que sàpiga que allò que ha fet també ha causat un perjudici a la comunitat. Per tant, cerca restablir la pau socialPer això, és difícil entendre que, tot i els bons resultats que ha demostrat, encara no hi hagi una regulació legal” ha afirmat Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector. Alsina també ha defensat que aquest enfocament restauratiu “no pot quedar-se només en l’àmbit penal. Ens l’hem de fer nostre, des del tercer sector i des de la mateixa societat, per aplicar-lo allà on calgui resoldre un conflicte. A l’escola, a la feina, a la família, al barri, als serveis que gestionem les entitats socials, a tot arreu. El que promou són valors com el respecte, la tolerància, la col·laboració i l’empatia, a més d’afavorir les relacions entre les persones i l’enfortiment dels vincles amb la comunitat”.
Una de les principals dificultats amb què es troba la justícia restaurativa és que no hi ha una regulació legal, tot i que les experiències i els projectes mostren uns bons resultats. Això afecta els professionals de l’àmbit que no tenen un paraigua legal que els empari en la pràctica quotidiana.
La mediació és la pràctica restaurativa més estesa en l’àmbit penal. A Catalunya, durant el 2018 es van fer més de 3.000 mediacions per a gairebé 68.000 persones condemnades, una xifra baixa perquè no arriba al 5% del total. Per contra, els estudis demostren que els casos que han passat per la mediació són altament satisfactoris perquè s’ha assolit l’acord en el 80% d’aquests. En els menors, la mediació sí que està regulada per llei, tot i això, no supera el 20% de les mesures.
El debat ha comptat amb experts d’entitats socials que han explicat la seva experiència amb la justícia i les pràctiques restauratives des del Tercer Sector. Esther Gil, responsable Oficina de Projectes i coordinadora del Pis de Joves de la Fundació IRES i membre de la CAPEP d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social); Xavier Badia, coordinador de voluntariat penitenciari de Justícia i Pau (Federació Catalana de Voluntariat Social) i Carles Bonete, responsable tècnic de l’àrea sociocomunitària a la Federació Salut Mental Catalunya.
  • Comparteix: