Informe de CCOO sobre la feminització de la pobresa: els indicadors oculten la magnitud del fenomen

Inici / Tercer sector al dia / Informe de CCOO sobre la feminització de la pobresa: els indicadors oculten la magnitud del fenomen

pobresa_genere_ccoo_informe01.03.2017 | La pobresa amb perspectiva de gènere: conceptes, indicadors i situació a Catalunya és el títol de l’informe publicat per CCOO de Catalunya que posa en evidència la invisibilitat del biaix de gènere en les estadístiques sobre pobresa a causa dels indicadors utilitzats. Els autors de l’estudi, Iolanda Fresnillo i Sergi Cutillas, van presentar el treball dilluns a Barcelona subratllant que les dades quantitatives de què disposem a través de l’Enquesta de Condicions de Vida no reflecteixen la realitat en termes de com han afectat la crisi i les retallades a les dones, ja que els indicadors no inclouen la perspectiva de gènere i no permeten apreciar-ho. El volum d’ingressos, per exemple, es mesura per llars i es divideix entre el nombre d’individus, sense tenir en compte quina part la percep l’home i quina la dona. Així, la diferència –sovint vinculada a la bretxa salarial i a la major precarietat laboral de les dones– “s’aplana” i no és possible discernir la situació real de cadascú.

Els investigadors destaquen també les limitacions de l’ECV pel que fa a la multidimensionalitat de la pobresa i proposen un total de 5 dimensions amb 32 subdimensions de les quals l’enquesta només permet aproximar-se a 23. Els eixos principals que plantegen són:

  • Supervivència vs carència extrema
  • Seguretat vs precarietat
  • Relacions i vincles vs marginació
  • Autonomia vs dependència econòmica
  • Realització vs desapoderament

Per a cadascun d’ells, l’informe fa una comparativa del que caldria valorar i el que pregunta l’ECV, identificant així les llacunes o limitacions de l’eina fonamental amb què es mesura la pobresa a Catalunya. Les conclusions són que les estadístiques i els indicadors existents amaguen la feminització de la pobresa, així com la disminució generalitzada de rendes i l’impacte de les retallades públiques i les privatitzacions en el treball invisible i no remunerat, que realitzen molt majoritàriament les dones. A més, s’apunta l’absència de dades actualitzades sobre els usos del temps i la distribució de la càrrega pel que fa als treballs no remunerats i es denuncia l’ocultació de les baixes rendes que perceben les dones, tant al mercat de treball com en concepte de pensions.

Montse FeuPremi ´#404HomelessNotFound