29.07.2016 | Nota de premsa de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

• Oriol Illa: “el projecte que avui se’ns presenta no és millor que la llei de fa un any, però és millor que una llei suspesa”.

• Oriol Illa: “Voldríem anar més enllà, i que els procediments de mediació recollits en aquest avantprojecte fossin obligatoris, però això comportaria modificar la Llei hipotecària”.

• Les entitats socials lamenten que els grans tenidors d’habitatge no hagin assistit a la reunió.

El president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Oriol Illa ha assistit aquesta tarda a la Cimera convocada pel president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont on s’ha presentat l’Avantprojecte de llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió residencial com a resposta al recurs que va interposar el Govern espanyol davant del Tribunal Constitucional contra la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.

La Taula del Tercer Sector celebra la celeritat amb la qual s’ha pogut redactar el nou articulat, ja que s’ha fet amb menys de 3 mesos i aplaudeix la voluntat del Govern per intentar consensuar els principals aspectes que presenta l’Avantprojecte de Llei que s’ha presentat avui. La Taula del Tercer Sector alerta, però, que el fet que el nou articulat s’hagi de mantenir dins el marc competencial català li confegeix algunes febleses que només podrien ser superades si es modifiqués la Llei hipotecària que és de competència estatal.

Per a les entitats socials catalanes alguns dels aspectes destacables que inclou el nou avantprojecte de Llei són:

• Es reforça la mediació: S’aposta per a la mediació entre les entitats financeres i el deutor pel què fa al pagament de l’habitatge. Aquesta mediació només pot ser voluntària. Si es fes una modificació de la Llei hipotecària espanyola, podria arribar a ser obligatòria. Es crea la Comissió d’Habitatge i Assistència davant Situacions d’Emergència Social (CHASE) i estableix el procediment a seguir, amb forta vinculació amb el Codi de Consum. Dues persones del Tercer Sector Social en formaran part.

• El lloguer forçós d’habitatges buits: S’introdueix l’expropiació temporal de l’usdefruit de l’habitatge (que havien eliminat de la Llei 18/2007) però limitada a:

1. a) als habitatges que estiguin inscrits en el Registre d’Habitatges buits de la Generalitat (que va ser creat pel Decret-Llei 1/2015) o siguin susceptibles de ser-ho, o
2. b) pertanyin a persones jurídiques que els hagin adquirit d’un titular d’habitatges inscrits en aquell Registre en primera o ulteriors transmissions. I
3. c) als municipis de demanda forta i acreditada (que ara són 260)

El procediment per obligar al lloguer social basat en l’expropiació temporal de l’ús, dóna garanties jurídiques i procedimentals a tots els ajuntaments que ho hagin d’aplicar.

• Evitar desnonaments: l’Administració pot procedir a l’expropiació temporal de l’usdefruit de l’habitatge comprat per tercers per tal de garantir que la família en risc hi pugui seguir resident o s’hi pugui reallotjar. Aquest punt podria tenir un sobrecost per l’Administració que caldria veure com s’assumeix.

• Obligació reallotjament: Malgrat aquesta garantia, el reallotjament de les famílies que han perdut l’habitatge recau només sobre persones jurídiques titulars d’habitatges inscrits en el Registre d’habitatges buits, deixant al marge la resta de casos, la majoria.

Les entitats socials reiteren que les entitats financeres i els grans tenidors d’habitatge haurien d’haver estat presents a la reunió d’avui ja que són un actor clau per resoldre el problema. D’altra banda, la Taula del Tercer Sector insisteix en la necessitat de:

1. Aplicar els articles Llei 24/2015 no suspesos: Avançar al màxim, des d’ajuntaments i Generalitat, en l’aplicació dels instruments legals vigents, com són els articles de la Llei 24/2015 no recorreguts, principalment sobre pobresa energètica, signant els convenis previstos amb les companyies subministradores, i activant les sancions quan tallin el subministrament sense haver aplicat el principi de precaució previst a la Llei. O la imposició de multes als pisos buits que no compleixen la seva funció social, d’acord amb la Llei 18/2007.

2. Habitatges en mal estat: Mobilització els pisos en mal estat de conservació, d’acord amb la Llei 18/2007 i el Decret 1/2015.

3. Més pressupost: Ampliació en els pressupostos 2016 de la partida d’ajuts al pagament del lloguer, per permetre que la convocatòria estigui oberta permanentment.

4. Nou Pacte Nacional per a l’Habitatge: Iniciar un procés de diàleg amb tots els agents implicats per assolir en un futur proper un nou Pacte Nacional per a l’habitatge que doni resposta al moment actual, tenint en compte que el vigent (2007-2016) va quedar mort amb la crisi i finalitza aquest any.

Després de la Cimera, el president de a Taula del Tercer Sector Social, Oriol Illa ha valorat la llei dient que “és la resposta necessària a una suspensió injusta a una llei que garantia l’accés a un habitatge digne” i ha afegit “el projecte que avui se’ns presenta no és millor que la llei de fa un any, però és millor que una llei suspesa”. Illa també ha assegurat que “des de les entitats socials, que formen part de la Taula del Tercer Sector, se seguiran atenent a totes les persones que pateixin qualsevol tipus de situació d’accés a l’habitatge”.

Davant la greu situació que viu el país pel què fa al dret a l’habitatge, el president de la Taula del Tercer Sector Social, Oriol Illa ha recordat que:

• Hi ha 50.000 persones en situació de mal allotjament
• Catalunya té un parc de lloguer social que no arriba al 2% i que és totalment insuficient comparat amb altres països europeu.
• Catalunya necessita 230.000 habitatges de lloguer social.
• Les entitats financeres tenen 47.000 habitatges buits a Catalunya.
• Les entitats socials necessiten 770 habitatges en menys de dos anys.