07.02.2017 | Nota de premsa de Pobresa Zero – Justícia Global sobre els pressupostos 2017 de la Generalitat i el seguiment del ple d’emergència social:
- Calen canvis estructurals en el sistema fiscal per millorar la redistribució, incrementar la inversió social i garantir la suficiència d’ingressos
- La Renda Garantida de Ciutadania ha de ser un dret subjectiu des de l’inici de la seva aplicació per assegurar uns mínims ingressos a tothom
La plataforma Pobresa Zero – Justícia Global, formada per més de 3.200 organitzacions de l’àmbit de l’acció social, la cooperació, la pau i els drets humans a Catalunya, considera que els pressupostos per al 2017 presentats pel Govern no responen a les necessitats actuals i no representaran cap canvi substancial en l’enfocament de les polítiques socials. Malgrat l’increment de 1.170 milions d’euros en despesa social, la inversió es manté un 11,4% per sota de la pressupostada l’any 2010, quan el que caldria és augmentar-la per cobrir el creixement de la població en risc de pobresa o exclusió i assolir, com a mínim, la mitjana europea.
En una situació d’emergència social com la que reconeix el propi Govern, cal més determinació i contundència per donar compliment a la Resolució 17/XI del Parlament de Catalunya aprovada el març de 2016 i impulsar polítiques més transformadores que combatin les causes de les desigualtats. El canvi de model socioeconòmic passa per un sistema fiscal més redistributiu i progressiu que gravi no només les rendes, sinó també el patrimoni, ja que la creixent desigualtat està cada cop més causada per la riquesa prèviament acumulada i heretada.
La mesura 77 de la mencionada resolució insta el Govern a estudiar l’aplicació de noves figures fiscals i a millorar les ja existents –impost de successions, impost sobre el patrimoni i tram autonòmic de l’IRPF, entre altres—, però els pressupostos només en preveuen relatives als impostos ambientals. Actualment el grau de progressivitat de l’IRPF a Catalunya és dels més baixos de l’Estat i l’impost sobre el patrimoni restablert el 2011 va multiplicar per set el mínim exempt (fins els 700.000 €) i va duplicar la deducció per habitatge habitual fins als 300.000€. L’impost de successions, que va assolir un màxim de 1.003,98 milions d’euros el 2008, des de 2011 no ha superat els 400 milions d’euros. Si en la tramitació parlamentària es reduïssin les bonificacions als grups I i II de manera que s’apliquessin només a les herències inferiors a 200.000 euros, es podrien recaptar uns 300 milions d’euros addicionals provinents de les classes més benestants.
Tal com estan plantejats els pressupostos, l’increment d’ingressos és molt inferior a les previsions d’increment del PIB (3,6% vs. 8%, percentatges nominals d’augment respecte a 2015), i a més prové en gairebé un 90% de qüestions financeres que no garanteixen l’estabilitat i la suficiència d’ingressos que requereixen les polítiques socials amb vocació transformadora. L’augment és conjuntural i no reflecteix un canvi de rumb ni de prioritats per part del Govern, malgrat és evident que la sortida de la crisi no s’està fent efectiva per a tothom. En l’escenari actual, la Renda Garantida de Ciutadania és un instrument irrenunciable que ha d’entrar en vigor al setembre amb caràcter de dret subjectiu i una partida oberta i ampliable per assegurar la cobertura necessària.
Les entitats de la plataforma Pobresa Zero – Justícia Global continuarem treballant perquè els pressupostos del Govern siguin més socials i donin resposta a la situació d’emergència social en què ens trobem.
