20.02.2020 | Article de Judit Rodríguez, coordinadora de la Comissió d’Emergències i Catàstrofes del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, publicat a Social.cat
Darrerament hem viscut de primera mà dos esdeveniments amb una gran repercussió: l’explosió d’un reactor a una de les plantes de la Petroquímica de Tarragona i la devastació produïda pel temporal Gloria. Tots dos han tornat a posar de manifest que a qualsevol punt de la geografia es poden esdevenir situacions d’emergència i catàstrofes amb un alt impacte per a la població.
Les persones que pateixen en primera persona una situació d’emergència o catàstrofe es troben de sobte en un escenari inesperat i estressant on es generen necessitats urgents que requereixen una intervenció professional per ser ateses. Hem d’entendre que totes les reaccions dels afectats per aquestes situacions dramàtiques són normals, dins de l’anormalitat que suposa a les seves vides un trencament d’aquestes característiques. Normalment, la majoria de les persones són resilients i aconsegueixen recuperar-se de forma autònoma. Això no obstant, sempre ens trobarem un percentatge de població més vulnerable que se sentiran sobrepassats, incapaços de gestionar la situació amb els seus recursos personals, i que requeriran l’acompanyament i el suport psicosocial d’un professional per poder recuperar-se d’aquesta situació d’alt impacte emocional.
La meva vivència personal com a afectada pel terratrèmol del 5 d’agost de 2018 l’illa de Gili Air a Lombok (Indonèsia) em va confirmar que la mancança de professionals que informessin i acompanyessin els afectats va fer que augmentés l’angoixa i la sensació de vulnerabilitat personal que vam patir. A més, la manca d’un pla d’emergències i evacuació, de recursos disponibles i d’autoritats que gestionessin l’emergència, van incrementar el caos i la desorganització.
Trobem les primeres referències del treballador social en emergències l’any 1996, quan una riuada va devastar el càmping Las Nieves a Biescas (Osca) i la figura del treballador social va ser essencial en la gestió de l’emergència i en l’acompanyament als afectats. De fet, les treballadores socials acompanyem i donem suport a diferents situacions urgents en l’exercici diari de la nostra professió que suposen un impacte en els nostres usuaris (desnonaments, malalties, desemparaments, etc.), potenciant les seves capacitats i mobilitzant els recursos socials necessaris.
Per tant, les treballadores socials tenim les eines per atendre les necessitats socials que es donen en situacions d’emergències i catàstrofes. Així es reconeix al llibre blanc del títol de grau en Treball Social (2005), que exposa un gran ventall de nous espais d’actuació de les treballadores socials entre els quals hi podem trobar l’atenció en situacions de catàstrofes i emergències. També inclou referències específiques a la Llei 12/2007 de Serveis Socials de Catalunya, que en el seu article 7 senyala les urgències i les emergències socials produïdes per catàstrofes com a situacions de necessitat d’atenció especial.
Actualment existeixen plans d’emergència elaborats per la Direcció General de Protecció Civil que es troben en constant revisió per tal d’adaptar-se a una realitat permanentment canviant. Per tal de donar resposta a l’atenció psicosocial dels afectats, i tenint en compte que les administracions locals no solen disposar de personal amb experiència suficient o de prou recursos per a la gestió d’aquestes situacions, des de l’any 2012 és vigent un conveni de col·laboració entre la Direcció General de Protecció Civil i el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya per tal de poder activar, en cas necessari, l’equip d’emergències creat aquell mateix any. Un equip format per treballadores socials especialistes en l’atenció psicosocial en emergències i catàstrofes que cobreixen tot el territori català, preparades per donar resposta les 24 hores els 365 dies a l’any.
Per tant, la meva experiència personal i laboral em confirmen que, tot i l’excepcionalitat d’aquestes situacions, el fet que siguin inesperades i sovint desbordants fa necessària la incorporació de forma immediata de professionals de l’àmbit social amb experiència i coneixements en la gestió d’emergències, alhora que capaces d’acompanyar les persones afectades.