30.03.2021 | Article d’opinió de Diana Casellas a Social.cat
L’adolescència és l’edat en què s’inicien molts dels trastorns mentals. La Confederació Salut Mental Espanya assenyalava el 2018 que el 30% de joves espanyols de 15 a 29 anys (dos milions) havia tingut símptomes d’algun trastorn mental en l’últim any, però només la meitat d’ells i elles havia sol·licitat ajuda. Aquest fet s’ha vist agreujat l’últim any per les derivades de l’impacte emocional de la pandèmia i d’un confinament i unes restriccions molt dures que han provocat malestars i han incrementat entre els adolescents episodis depressius, d’ansietat i d’estrès.
Per aquest motiu, més enllà de donar com a societat una atenció immediata a totes aquestes necessitats, cal treballar també activament en programes encaminats a trencar l’estigma social alhora que fer prevenció entre els joves i adolescents de les conductes que porten a desenvolupar un problema de salut mental. Perquè cal tenir present que l’estigma i la discriminació associada a aquestes malalties afecten en tots els aspectes de la vida de les persones, amb unes conseqüències molt negatives en termes de projecte vital. I això en l’edat adolescent té uns efectes que cal estar-hi especialment atents, per la vulnerabilitat pròpia associada a l’edat.
Sensibilitzar sobre salut mental i joves és l’objectiu de la sèrie documental recentment estrenada #JoHoCanvioTot de l’Obra Social Sant Joan de Déu, en què quatre joves comparteixen els seus problemes de salut mental per trencar estigmes i avançar en la construcció d’un món més empàtic, just i solidari. Quatre històries en primera persona sobre assetjament escolar i depressió, trastorns de conducta alimentària, addicció als videojocs, i l’aparició de brots psicòtics derivats d’un consum de cànnabis.
Els i les protagonistes dels quatre vídeos expliquen sense tabús i amb molta generositat i valentia les seves històries en primera persona per trencar estereotips, i alhora ajudar altres joves que puguin estar vivint situacions similars. No són històries de superherois ni superheroïnes, sinó de joves normals i corrents que han hagut de lluitar batalles des de fa anys i ara ens comparteixen els seus aprenentatges per fer-los també una mica nostres.
Les històries d’en Sergi, la Yaiza, la Cristina i en Guillem difícilment apareixeran per simple algoritme a les xarxes socials. Però són més necessàries que mai per treure pressió i restar validesa als mons idealitzats, opressius i irreals que es venen especialment als i les adolescents. I per entendre que la vulnerabilitat és justament allò que ens fa humans, ens permet construir relacions sanes i ens enforteix com a persones.
I és que de salut mental cal parlar-ne. I parlar-ne molt, sobretot en el moment actual. Per normalitzar, sensibilitzar i tenir una mirada més inclusiva cap a les persones que pateixen qualsevol d’aquests problemes. Però també per prevenir i contrarestar la tendència present a les xarxes socials de romantitzar determinats problemes de salut mental entre els més joves. Publicacions que exposen clarament i sense complexos la idea que està de moda i és cool estar trist permanentment com a actitud vital. O que fomenten pràctiques o dietes encaminades a aconseguir un cos tant irreal com malalt. La gravetat d’aquesta banalització és realment greu si tenim en compte l’impacte sobre els i les adolescents, i tot el seu entorn, de malalties com la depressió o els trastorns de conducta alimentària.
Per això cal agrair trobar joves com els protagonistes de #JoHoCanvioTot que parlin amb valentia de les seves dures experiències en primera persona, que generin debat i reflexió també entre els mateixos joves, que obliguin a lectures crítiques i complexes que nedin a contracorrent en un món segrestat per la dictadura de la imatge. Projectes i iniciatives que ens interpel·lin a tots i totes al preguntar-nos, sense culpabilitzar, com ens situem cadascú de nosaltres davant la malaltia mental i quin és el nostre rol com a adolescents, educadors o famílies, tenint en compte sobretot la prevalença d’aquest tema a la nostra societat, on una de cada quatre persones patirem un problema de salut mental al llarg de la vida.
I és més necessari que mai fer-ho a través d’espais com les xarxes socials per normalitzar i entendre que aquestes històries formen part de la vida d’uns quants joves i que generen molt de patiment. Perquè només trencant el silenci, però també combatent la idea romàntica que no passa res per estar malalt, aconseguirem donar a la salut mental la importància que requereix, acompanyar millor els més joves a l’hora de buscar ajuda i reclamar socialment els recursos públics que calguin per donar una bona atenció.
Només posant la salut mental al centre, podrem viure en una societat que abraci aquestes realitats en lloc de banalitzar-les, i en lloc de culpabilitzar les persones o famílies que les pateixen, estigmatitzar-les i excloure-les, fent més gran el cercle de patiment.
Els vídeos i materials del projecte #JoHoCanvioTot poden trobar-se a l’Instagram @yocambiotodo. I al web www.som360.org i www.solidaritat.santjoandedeu.org on hi ha altres materials, articles i testimonis relacionats amb la temàtica de joves i salut mental.
