28.04.2015 | La primera edició del Baròmetre de l’Ocupació del Tercer Sector (veure informe PDF), presentat aquest matí, posa de manifest que el sector ha resistit en millors condicions la crisi que el mercat laboral català ja que en ple context de recessió ha fet esforços per mantenir l’ocupació i no ha estat fins l’any 2011 que s’ha aguditzat la reducció de llocs de treball. El resum executiu de l’informe (PDF) exposa que s’estima que actualment hi ha 85.645 persones contractades, un 15% menys respecte les dades de l’any 2011 que oferia el darrer Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya i que quantificava en 100.000 professionals contractats.
RESUM EXECUTIU DE L’INFORME, IMPULSAT PER LA CONFEDERACIÓ
La pèrdua de llocs de treball, vinculada principalment a la reducció del finançament de les polítiques socials, s’ha acompanyat de mesures alternatives com l’ajust de salaris i jornada laboral o la reestructuració de llocs de treball i funcions dins dels equips. En conjunt, un 47% de les entitats manifesten haver fet reestructuracions en motiu de la crisi amb la finalitat de sostenir l’activitat i mantenir l’ocupació; i només el 17% manifesten haver hagut de fer acomiadaments. Aquestes mesures d’ajust es veuen també reflectides en el fet que la temporalitat en la contractació ha incrementat 7 punts respecte l’any 2011, sent actualment d’un 38%.
El Tercer Sector Social, un sector de PIMES
Pel què fa a la dimensió i volum de contractació, les entitats del Tercer Sector Social català segueixen una tendència similar a les empreses catalanes, i un 92% tenen menys de 250 persones contractades, pràcticament equiparable a la dada del teixit productiu català (99%). Per tant, estem davant d’un sector format per Pimes, on bona part de les entitats es concentra en un volum de contractació d’entre 10 i 49 persones (38%). Si bé en el conjunt la tendència és similar, destaca que mentre el 88% de les empreses catalanes tenen menys de 10 persones contractades, quasi el 60% de les entitats del Tercer Sector Social s’ubica a la franja d’entre 10 i 200 persones contractades. Això mostra que el Tercer Sector Social és un sector intensiu en contractació de professionals, plenament coherent amb la tipologia d’activitat desenvolupada: persones a la servei de persones.
Un altre indicador que s’assimila significativament al comportament de les empreses ordinàries és l’índex d’absentisme laboral, que coincideix en el 4,2%.
El Tercer Sector Social, un sector significativament feminitzat
El perfil tipus de professional contractat al Tercer Sector Social és una dona, d’entre 26 i 35 anys, amb estudis secundaris, que porta menys de tres anys a l’entitat, amb contracte indefinit a jornada a temps parcial, i que treballa com a tècnic d’atenció directa.
Les dades mostren una vegada més que es tracta d’un sector significativament feminitzat, amb un 71% de dones contractades, respecte el 47% del mercat laboral català. Malgrat les dades mostren alguna diferència entre homes i dones especialment en la tipologia de jornada i de contracte, sembla que pot respondre més a especificitats pròpies dels serveis desenvolupats (menjadors escolars, atenció domiciliària, etc.) que no pas a diferències estructurals.
Necessitat de millorar el finançament del sistema de serveis socials i avançar cap a un model que permeti una major estabilitat dels equips professionals
En termes generals i pel què fa a la tipologia de contractació, les dades posen de manifest que mentre que en el mercat laboral català un 85% dels contractes són a jornada completa, en el Tercer Sector Social català aquesta dada és del 44%; i que el nombre de contractes indefinits en el mercat laboral català és del 82% front el 58% en el Tercer Sector Social. Si bé bona part d’aquests resultats poden atribuir-se a la tipologia d’activitat i a les especificitats dels serveis que presten les entitats del Tercer Sector Social, també confirmen la necessitat de millorar el finançament del sistema de serveis socials i d’avançar cap a un model que permeti una major continuïtat dels serveis i, per tant, una major estabilitat dels equips professionals.
Compromís amb la regulació del marc de relacions laborals
L’elevat nombre de convenis col·lectius posa de manifest el compromís i l’esforç del sector per avançar en la regulació del marc de relacions laborals, recollint en cada cas les especificitats de cada subsector d’activitat. Actualment s’apliquen prop de 35 convenis col·lectius sectorials diferents, majoritàriament d’àmbit autonòmic català, sent els més freqüents el de Tallers per a disminuïts psíquics i el d’Acció Social amb infants, joves, famílies i altres col·lectius en situació de risc, coincidint amb els sectors més representatius dins el Tercer Sector Social Català.
Aquesta creixent regulació del sector a través de la negociació col·lectiva ha propiciat sens dubte el reconeixement del Tercer Sector Social com a generador d’ocupació.
El Tercer Sector Social, un sector amb una escala salarial significativament plana i ajustada
A nivell salarial destaca la ràtio d’equitat d’1-3 entre la mitjana salarial més alta i la més baixa, que posa de manifest una escala retributiva significativament plana i ajustada, en coherència amb una determinada manera de fer empresa i uns valors propis.
Segons els diferents grups professionals, destaca que el 60% de les persones contractades en direcció i gerència cobren entre 25.000 i 48.000 € bruts anuals; els comandaments intermedis es troben principalment en la franja d’entre 25.000 i 36.000 € (52,6%); els tècnics d’estructura (50,9%) i els tècnics d’atenció directa (56,6% ) en la franja d’entre 12.000 € i 24.000 €; i el personal administratiu, en un 58,1 % es troba entre el salari mínim interprofessional i els 24.000 €.
Cal avançar encara en el reconeixement polític i social del sistema de serveis socials com a part imprescindible de l’Estat del Benestar
Comparativament amb altres sectors propis de l’Estat del Benestar com Salut i Educació, la mitjana del salari brut anual en el Tercer Sector Social és significativament inferior. Aquestes dades són una mostra del què com a sector es ve reivindicant des de fa temps, i confirmen que encara queda molt camí a recórrer perquè els serveis socials tinguin la mateixa consideració social i política que tenen el sistema educatiu i de salut i esdevinguin un pilar sòlid de l’Estat del Benestar.
Optimisme en les perspectives d’ocupació per als propers anys
Quan es pregunta a les entitats socials sobre les expectatives en l’ocupació, un 88% de les entitats considera que en els propers 3 anys l’ocupació es mantindrà (54%) o s’incrementarà (34%). Aquestes dades contrasten amb la situació complexa que encara pateixen les entitats socials (retards en el pagament dels serveis, deute acumulat, etc.) i la manca de garanties que actualment té el sector de creixement o millora del finançament dels serveis que desenvolupen. És per això que aquesta visió optimista pot respondre més a la constatació que els serveis d’atenció a les persones són ara més imprescindibles que mai per donar resposta a les necessitats socials i a la fragilitat de molts col·lectius, que no pas a una previsió d’estabilitat o millora del model de finançament.
Els principals reptes: la millora del finançament i de la contractació pública de serveis socials i d’atenció a les persones
La millora del finançament i de la contractació pública de serveis d’atenció a les persones s’identifiquen com a principals reptes de futur, absolutament necessaris per poder avançar com a sector cap a una major qualitat en l’ocupació.
