26.01.2018 | Article d’opinió de Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona, a El Punt Avui.

“Quan treballes amb dignitat, i la feina és digna, et sents la persona més feliç del món. En canvi, quan treballes com treballem la majoria, en condicions precàries, això et destrossa moralment.” Aquesta és una de les veus que escoltem a Càritas quan preguntem sobre el treball a les persones que acudeixen a nosaltres. La majoria d’elles no tenen feina, i qui treballa ho fa per uns salaris que no són prou per sortir de la situació de pobresa, i en unes condicions precàries que estan trencant les seves vides per totes bandes.

Ja han passat deu anys des de l’esclat de la crisi econòmica, i el mercat laboral precari n’és una conseqüència amb la qual semblaria que creiem poder conviure com a societat. Un mercat laboral que, constatem, produeix una ocupació inestable, insegura, immediata i fugaç, i que sembla haver renunciat a protegir les persones treballadores. A Càritas, però, no ens hi resignem. No podem fer-ho perquè veiem cada dia com impacta la precarietat en la vida de les persones. És una precarietat que les fa sentir invisibles per a la societat, que les atrapa en un cercle que només les porta d’una feina precària a una altra, que les fa sentir-se explotades, les devalua constantment, i les fa sentir substituïbles per qualsevol altra persona.

Correm el perill de construir un creixement econòmic que no sigui inclusiu, que no necessiti d’aquestes persones, que deixi enrere tantes vides trencades, que lligui tantes persones a la precarietat, sense present i sense una perspectiva de futur. La precarietat laboral afecta tots els sectors de la població, però a Càritas constatem que té un impacte més gran en persones joves, en majors de 50 anys i també en aquelles dones soles que tenen infants. Encara més en aquelles persones en situació administrativa irregular, ja que l’obligació de tenir un contracte laboral d’un any per poder obtenir la residència legal al nostre país converteix moltes d’elles en éssers invisibles, que no poden accedir als drets més bàsics.

Necessitem una nova reforma laboral que combati la precarietat i garanteixi un treball decent per a totes les persones. Pensem que això només es pot fer recuperant drets per a les persones treballadores, reequilibrar la balança entre elles i les empreses. Estem segurs que construir empreses més humanes, on totes les parts se sentin compromeses i treballin amb dignitat, només farà que revertir en beneficis per a tota la societat. La nostra experiència amb el Servei d’Acompanyament a l’Ocupació, on mitjancem entre persones a l’atur i empreses, així ho testifica.