El marc jurídic que ens empara i la realitat van sovint per camins diferents, però els avenços assolits sobre el paper s’han de fer valer i reivindicar perquè es compleixin. El 20 de novembre, Dia Universal de la Infància, commemora la data en què l’Assemblea de les Nacions Unides va aprovar la Declaració dels Drets de l’Infant l’any 1959 i la Convenció sobre els Drets de l’Infant el 1989. Documents en què s’estableix que els infants disposaran d’oportunitats i serveis per poder “desenvolupar-se físicament, mentalment, moralment, espiritualment i socialment d’una manera sana i normal”, i que tindran dret a “créixer en bona salut”, “disposar d’alimentació, habitatge, esbarjo i serveis mèdics adequats”, així com a rebre una “educació gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental” que “afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d’igualtat d’oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat”.