19.12.2019 | “Tenim un model socioeconòmic que genera exclusió, amb mancances estructurals sobretot en tres àmbits: exclusió residencial, precarietat laboral i persones que fugen de països en conflicte”. Així ho ha afirmat Salvador Busquets, director de Càritas Barcelona, a la presentació avui de l’Informe Foessa 2019. “L’exclusió social no és inevitable. Té resposta des de les administracions públiques i des de la societat civil, però calen polítiques socials estatals, autonòmiques i locals per evitar-la als diferents nivells. Es necessiten grans acords per abordar aquests tres elements –habitatge, mercat laboral i acollida persones forànies–, i els acords s’han de blindar davant de les conjuntures polítiques”, ha afegit.

L’estudi –realitzat a partir de 29.000 entrevistes a l’Estat espanyol, de les quals 4.000 a Catalunya, 1.200 a Barcelona– revela que a la taxa d’exclusió a la diocesi de Barcelona (una trentena de municipis del Barcelonès, el Maresme i el Baix Llobregat) és superior a la mitjana catalana i espanyola: la pateixen 1 de cada 4 persones, 646.000 en total. També posa de manifest que 1 de cada 3 persones tenen dificultats per accedir o mantenir un habitatge digne i que 1 de cada 3 contractes duren 7 dies o menys. “Més enllà de la pobresa econòmica, parlem d’exclusió amb un enfoc multidimensional –ha explicat Míriam Feu, cap d’anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona–. És una espiral dinàmica amb processos d’acumulació de dificultats i l’ajuda econòmica no és suficient, cal treballar totes les dimensions”.

Coincidint amb el 75è aniversari de l’entitat, Càritas ha posat en marxa l’Observatori de la Realitat Social per “entendre les dinàmiques que hi ha al darrere de les famílies que atenem”, segons ha exposat Busquets. El director de Càritas Barcelona ha insistit que ens enfrontem a problemàtiques que “no podem solucionar ni nosaltres ni la suma de totes les entitats socials. Cal més inversió en polítiques socials i només es tindrà capacitat de transformar des del consens social i polític. La primera condició és que les diferents administracions es posin d’acord”.

Busquets ha reflexionat també al voltant de “la fatiga de la compassió”, un fenomen detectat per l’estudi en relació a la disposició de la gent a ajudar, que s’ha reduït en els darrers deu anys. “La solidaritat intrafamiliar es redueix perquè els recursos que hi havia per ajudar-se entre ells s’estan exhaurint i arriba un moment que les famílies no poden fer més”. El 71% de la població entrevistada declara no poder fer més i reclama que sigui l’Administració qui doni resposta.

+info: Nota de premsa (PDF) de Càritas Diocesana de Barcelona | Observatori de la Realitat Social | Vídeo ‘La realitat que és’