Skip to content

25.06.2020 | Nota de premsa de La Confederació del Tercer Sector (PDF)

  • La Confederació denuncia un incomprensible nou retard amb els pagaments del Sistema Català de Serveis Socials que afecten a gent gran, salut mental, persones amb discapacitati atenció precoç quan encara patim els efectes de la pandèmia.
  • Exigim a les administracions públiques el pagament immediat de les factures pendents i que al mes de maig ja ascendien a mes de 75 milions d’euros.

La Confederació vol fer públic el profund malestar i indignació del Tercer Sector Social de Catalunya davant la comunicació que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va fer arribar a les entitatshores abans de la revetlla de Sant Joanon se les informavaque “els abonaments de les quantitats corresponents al mes d’abril no es podran fer tots efectius dins el termini habitual”. El mes d’abril que va ser, com recordarem tots, el més dur de l’emergència sanitària i social de la pandèmiai les factures corresponents s’havien d’abonar aquest 30 de juny.

Les entitats del Tercer Sector Social estan suportant una situació econòmica insostenible, tal i com denunciàvem des de La Confederació el passat mes de maig, amb més de 75 milions d’euros en concepte de factures vençudes, i quasi 83 milions d’euros en concepte de subvencions executades i justificades. A aquesta situació de deute se li ha d’afegir l’impacte econòmic derivat de la covid-19 en concepte de sobre costos i pèrdua d’ingressos, estimat en més de 618 milions d’euros (de març a maig 2020).

El Govern de la Generalitat no només no dóna resposta a les nostres peticions, plantejades a l’abril amb un pla de mesures urgents per la reactivació econòmica del Tercer Sector Social de Catalunya, sinó que retarda el pagament a les entitats, abocant-les a endeutar-se encara més, per poder fer front al pagament d’uns serveis efectivament prestats,en unes dates tant sensibles com aquestes, després del sobreesforç realitzat, i en les què cal fer front a la paga extraordinària d’estiu de les professionals.

La sostenibilitat de milers d’entitats que donen servei i suport a l’atenció a les persones està un cop més en entredit i, desgraciadament, es fa bona l’expressió, utilitzada permembres del mateix Govern en mitjans de comunicació, que els serveis socials som el germà pobre de l’estat del benestar. La situació de greuge al sector ja es va fer palesa quan fa unes setmanes el Govern va anunciar una paga extraordinària per compensar el sobreesforç realitzat en la lluita contra la pandèmia només per part de les seves treballadores.

Si bé celebrem evidentment el reconeixement als professionals que han treballat en centres residencials de gent gran idepersones amb discapacitat física i intel·lectual, el mateix 23 de juny vàrem fer arribar al president de la Generalitat, a la consellera de Salut i al Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies una carta on manifestàvem la nostra perplexitat, ja que des de La Confederació entenem que aquest reconeixement s’ha de fer extensiu a altres col·lectius professionals de la xarxa pública de serveis socials. No entenem perquè queden forad’aquesta mesura els milers de professionals que han treballat en recursos residencialsd’atenció a persones amb problemàtiques de salut mental, centres de protecció a la infància il’adolescència tutelada, de persones sense sostre, de dones que han patit situacions de violènciamasclista, de persones amb addicions, entre tants d’altres. Per no dir també les persones que en condicions altament complexes han estat acompanyant i atenent persones en el seu domicili (serveis d’atenció domiciliària o serveis de suport a la pròpia llar, per exemple).

Joan Segarra, president de La Confederació afirma que “un retard en els pagaments en aquest moment és inadmissible. Portem tres mesos explicant que l’impacte de la pandèmia sobre unes entitats que ja estaven en dificultats les pot acabar portant al col·lapse. I en lloc de respostes, ens trobem decisions d’aquests tipus. Plou sobre mullat”. I afegeix: “Recordem un cop més que estem parlant de serveis públics, la titularitat dels quals és de les administracions. El Govern i el conjunt d’ens públics són els responsables de garantir la sostenibilitat i la viabilitat d’aquets serveis, sense diferenciar entre els que gestionen de manera directa i els que gestionen en col·laboració amb les entitats socials. Ha arribat l’hora, sense més excuses, quel’actual Govern i la resta deformacions polítiques del nostre país demostrin si aposten o no pel teixit d’entitats socials per a la gestió dels serveis d’atenció a les persones”.

  • Comparteix: