Skip to content

25.06.2020 | Nota de premsa d’Oxfam-Intermón

  • Les persones més pobres podrien perdre proporcionalment vuit vegades més renda que les més riques 
  • Oxfam Intermón proposa mesures fiscals per recaptar 10.000 milions més, així com reduir la precarietat laboral, entre d’altres, de les persones migrants 
  • El major increment en el percentatge de pobresa es dona a les Balears, Castella i Lleó, Aragó i Catalunya

La crisi socioeconòmica causada per la pandèmia deixa a Espanya una empremta desigual i injusta que, a llarg termini, pot ser més greu que la pandèmia en si mateixa, segons es dedueix de l’últim informe de l’ONG Oxfam Intermón, Una reconstrucció justa i necessària és possible

La crisi podria abocar a més de 700.000 persones més en la pobresa i, a més, segons les estimacions de l’organització, el previsible augment de la desigualtat suposaria esborrar de cop la reducció d’aquesta durant els últims quatre anys. Les persones amb menors ingressos perdrien, proporcionalment, vuit vegades més renda que les més riques, segons els càlculs de l’ONG. 
 
Segons les mateixes estimacions de l’organització, a Catalunya hi hauria 93.000 persones més que estarien en situació de pobresa, el que suposaria un augment del 9% respecte les que ja ho estaven abans de la pandèmia. 

Davant d’això, Oxfam Intermón proposa una recuperació basada en una fiscalitat progressiva, que permetria recaptar 10.000 milions d’euros més per blindar el sector públic per tal de garantir la salut, l’educació i la protecció social. A més, l’organització proposa mesures per pal·liar la precarietat laboral que afecta especialment a les i els treballadors que en aquesta pandèmia han estat essencials, molts d’ells persones migrants per a les quals demana també una regularització àmplia i extraordinària. 

Desigualtat i pobresa a l’alça  

La desigualtat està augmentant. En termes proporcionals, el decil més pobre de la població podria arribar a perdre més de vuit vegades la renda que perd el decil amb majors ingressos. Aquest impacte dispar suposaria un augment de la desigualtat de la renda neta en 1,7 punts de l’índex de Gini, i la reversió de quatre anys consecutius de tímida reducció de la desigualtat. 

També augmenta la pobresa. Tenint en compte les estimacions de caiguda del PIB en un 9% i l’augment de la desocupació fins al 19%, Oxfam Intermón pronostica que el nombre de persones pobres a Espanya pot augmentar en més de 700.000 persones, fins a arribar als 10,8 milions. El percentatge de 21,5% abans de la Covid19 passaria a l’23,1% de la població després dels efectes de la pandèmia. 

En contrast, segons dades de l’organització, els 23 mil milionaris espanyols han vist augmentar el valor de la seva riquesa en 19.200 milions d’euros en els 79 dies transcorreguts entre el 18 de març i el 4 de juny. Una realitat que contrasta amb la de milers de famílies que s’enfronten a un futur incert amb molt pocs recursos. 

Les comunitats autònomes que registren un major increment percentual de la pobresa són les Balears, Castella LleóAragó i Catalunya. En termes absoluts és a Andalusia on més persones passarien a estar en situació de pobresa, amb 201.000 persones més. Pel que fa a desigualtat, la comunitat amb un major augment d’aquesta és Andalusia, seguida per Canàries i Extremadura. 

Treballadores i treballadors precaris 

En tan sols 22 dies, 900.000 persones es van donar de baixa a la seguretat social per la paralització de l’activitat econòmica, amb especial afectació a sectors com la construcció o l’hostaleria en què el 73% de persones correspon a grups de cotització baixos, amb major presència de dones, joves i persones de baixa qualificació. En el cas de la població migrant, la seva taxa d’atur el 2020 podria quedar deu punts per sobre de la de les persones nascudes a Espanya. La seva probabilitat de perdre la feina segons les estimacions de l’organització és d’un 145% sobre la població de nacionalitat espanyola. Oxfam Intermón també calcula que l’impacte de la Covid19 pot fer que una de cada tres persones per sota el llindar de la pobresa sigui una persona migrant

Pel que fa a les dones, l’ONG recorda que de cada deu persones que reben salaris mínims interprofessionals, set són dones, i que gairebé la meitat (46,27%) dels contractes signats per dones l’any passat van ser contractes parcials. 

“Hi ha persones que són a la primera línia de la resposta sanitària i social que tenen sous baixos i condicions laborals sovint precàries”, diu Lara Contreras, responsable d’investigacions i incidència d’Oxfam Intermón. 

“Hem de garantir els drets dels que han garantit la nostra supervivència, persones que han resultat imprescindibles davant d’un model econòmic que fins ara els havia donat l’esquena: professionals sanitaris, missatgers, riders o falsos autònoms, caixeres de supermercats o jornalers agrícoles. Moltes d’elles persones migrants, com les treballadores que han cuidat de les nostres ancianes i ancians: una de cada tres viu sota el llindar de la pobresa i només una quarta part està registrada a la Seguretat Social “. 

Proposta per evitar l’augment de la desigualtat  

Oxfam Intermón considera que la reconstrucció no pot deixar enrere de nou a aquests treballadors i treballadores essencials. Per això proposa diverses mesures per reduir la precarietat laboral: des de reformes estructurals que donin més pes a sectors de més valor afegit fins a procediments de contractació per part de les administracions públiques que evitin la temporalitat i controlin les condicions de subcontractació. 

També l’increment de la inversió pública en el sector de les cures com residències de gent gran i la incorporació de les treballadores de la llar i cures al règim general de la seguretat social. 

Específicament per a les i els treballadors migrants, l’ONG defensa un procés de regularització administrativa ampli i extraordinari, que s’incrementi l’accés al permís de treball i residència, així com garantir l’accés a l’Ingrés Mínim Vital dels grups en situació més vulnerable, com sol·licitants d’asil o famílies amb nens i nenes, independentment de la seva situació administrativa. 

Tot això, segons Oxfam Intermón, no pot fer-se amb una recaptació fiscal que segueix estant quatre punts per sota de la mitjana de la Unió Europea. Per això, l’organització proposa mesures fiscals tan extraordinàries com estructurals, que suposarien uns ingressos d’almenys 10.000 milions d’euros addicionals. Entre les extraordinàries, figuren entre altres un impost temporal sobre els beneficis extraordinaris, un impost a les transaccions financeres més ambiciós que el que ara mateix es debat al Congrés i que els ajuts públics a les empreses estiguin condicionades a un comportament fiscal responsable. 

Com a mesures fiscals estructurals, Oxfam Intermón proposa reformar l’impost al patrimoni perquè compleixi la seva funció redistributiva, augmentar la pressió fiscal sobre les rendes de capital en l’IRPF (infragravades enfront de les rendes de la feina) o eliminar certs ajustos extra comptables amb l’objectiu de augmentar el tipus efectiu de l’impost de societats, perquè sigui d’almenys el 15% per part de les grans empreses. 

Finalment, l’organització també recorda que, com va anunciar a l’inici de la pandèmia, nivell mundial, la Covid19 podria incrementar en 500 milions el nombre de persones en la pobresa, pel que exigeix ​​compromisos dels països donants, incloent Espanya, a una escala mai vista per desenvolupar un pla mundial de salut pública i un altre de rescat econòmic universal. 

  • Comparteix: