12.11.2020 | Nota de premsa de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya (PDF)

• L’avançament de dades de l’Anuari Covid-19 confirmen l’impacte econòmic de la crisi a les entitats no lucratives que presten serveis d’atenció a les persones
• Només el 6,1% de les entitats socials del país preveu tancar l’any sense pèrdues
• Es deuenal Tercer Sector Social més de 162 milions d’euros en factures vençudesi prop de 94 milions d’euros en subvencions executades i justificades
• La pèrdua d’ingressos del sector arran de la pandèmia de la Covid-19 supera els 593 milions d’euros i els sobrecostos ascendeixen a prop de 84 milions d’euros
• La Confederació reclama un pla de finançament i sostenibilitat a llarg termini per assegurar la viabilitat del sector i situar-lo com a pilar fonamental de l’Estat de benestar, al nivell de salut i educació

La pandèmia de la Covid-19 ha agafat el sector social molt baix de defenses producte de la situació d’infrafinançament crònic del sistema de serveis socials i d’atenció a les persones a Catalunya. Més enllà de la seva funció social, el Tercer Sector és generador d’activitat econòmica i d’ocupació, amb més 97.000 persones contractades, i està patint, com molts altres sectors, els efectes econòmics de la crisi sanitària.

El país necessita un Tercer Sector Social fort, amb capacitat d’innovació i de retenció de talent al servei de les persones, especialment les més vulnerables. I també necessita unes polítiques socials que donin resposta als reptes que ja teníem i als que s’han precipitat arran d’aquesta imprevisible crisi sanitària, esdevinguda també social i econòmica. I això només serà possible amb una aposta clara i decidida per un major reconeixementdelsector social, com a pilar fonamental de l’Estat del Benestar, al costat de la salut i de l’educació.

Un reconeixement que ha de passar necessàriament per una dotació pressupostària adequada als reptes de país que tenim per endavant. Des de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya vàrem presentar el passat mes d’abril un Pla de 12 mesures urgents per la reactivació econòmica del Tercer Sector Social de Catalunya davant de la crisi sanitària, social i econòmica de la COVID-19. Dotze mesures excepcionals amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat econòmica dels milers d’entitats socials del país que estan, en aquests moments de màxima complexitat, al peu del canó fent costat, acompanyant i donant suport als col·lectius pels quals treballa.

Uns col·lectius que ja de per si es troben en situació de fragilitat i que ara més que mai requereixen de suports especialitzats per no quedar-se enrere, i dels que, malauradament, preveiem un fort increment post Covid-19. És ben cert que el Govern ha desplegat accions que donen resposta a algunes de les reivindicacionsde La Confederació. Són sens dubte un pas endavant, però el sector les valora com a parcials i insuficients.

L’increment de mòduls i tarifes de la cartera de serveis socials que va publicar la setmana passada el Govern mitjançant el Decret 39/2020 n’és un clar exemple. La Confederació reclamava unincrement lineal del 9% del conjunt de serveis per l’any 2020, un increment que havia de permetre revertir el greuge històric de finançament que ha patit el sectori poder assegurar la qualitatde l’atenció, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals de les professionals. Però les millores establertes no assoleixen les demandes del sector perquè de mitja, i des d’una visió transversal, l’increment es queda al voltant del 3%.

En paraules de Joan Segarra: “Reconeixem el gest i l’esforç del Govern, però aquests increments no resolen la situació d’infrafinançament del sector ni són aplicables al conjuntde serveis que gestionen les entitats socials del país. Com a Confederació ens pertoca seguir reclamant millores que suposin un salt qualitatiu endavant iposar ja la mirada cap al 2021 i anys posteriors, doncs la incertesa és absoluta”.

Una vegada concretades les millores per a l’any 2020, La Confederació apel·la a la necessitat deposar llums llargues per impulsar un pla de finançament i sostenibilitat pluriennal, a llarg termini. Aquest pla passa necessàriament per desplegar urgentment les accions de suport i enfortiment de l’Acord per una Catalunya Socialsignat amb el Govern el passat 31 de julioli, també, per disposar d’un Govern plenament efectiu amb capacitat de gestionar i desplegar polítiques públiques que donin resposta a les necessitats del sector i de les persones.

SITUACIÓ ECONÒMICA DEL SECTOR: DADES I IMPACTE

La Confederació ha realitzat una enquesta 1dirigida al Tercer Sector Social preguntant sobre l’impacte econòmic, laboral i organitzatiu de la COVID-19. L’avançament de dades2posade manifest, una vegada més,que la situació econòmica del Tercer Sector Social és crítica.A continuació s’apunten les principals dades d’estat de situació:

Pagaments pendents de factures i subvencions

• El 60% de les entitats manifesta tenir factures vençudes pendents de cobrar. S’estima que l’import de factures vençudes pendent de cobrament supera els162 M€. El 63% del deute correspon a la Generalitat de Catalunya, el 25% a ajuntaments, el 10% a altres administracions públiques (Diputacions, Consells comarcals, Ministeris…) i un 2% a clients privats.
• S’estima que l’import de subvencions executades i justificadespendents de cobrar és de gairebé 94 M€. El 75% correspon a la Generalitat de Catalunya, el 5% a ajuntaments i el 20% a altres administracions públiques.
• En total, hi ha 256 M€ pendents de pagar al Tercer Sector Social. Un deute que està portant el límit la tresoreria de les entitats. Desbloquejar aquests pagaments no té cap impacte pressupostari per les administracions públiques ja que són partides ja compromeses amb el sector.

Els sobrecostos i la pèrdua d’ingressos arran de la pandèmia

El Tercer Sector Social ha patit l’impacte econòmic de la crisi sanitària des de dues vessants: els sobrecostos que ha comportat la pandèmia i la pèrdua d’ingressos que ha representat el tancament o suspensió de determinades activitats o serveis.

• Els sobrecostos que han assumit les entitats amb motiu de la COVID-19 s’estima engairebé 84 M€. Aquests sobrecostos inclouen la compra de material de protecció i EPIS, adequació al teletreball, adequació de les instal·lacions, substitució de baixes laborals, contractació de nou personal per reforçar els equips de treball, etc
• La pèrdua d’ingressos enmotiu de l’aplicació de les mesures preventives per fer front a la Covid-19 s’estima que supera els 593 M€. La pèrdua d’ingressos s’atribueix a situacions de tancament de serveis i activitats, a la suspensió de projectes, al sosteniment de places privades buides que no es poden cobrir en compliment de mesures preventives, a la suspensió de campanyes de captació de fons, o la pèrdua d’oportunitats per activar nova activitat, entre d’altres.

Les entitats preveuen per aquest 2020 una davallada d’ingressos de més del 10%.

Descapitalització de les entitats. La COVID-19 ha tensionat fins l’extrem les finances de moltes entitats socials.

• Prop del 60% de les entitats han tirat endavantaquests mesosamb fons propis, posant en risc la seva viabilitati reduint el seu músculfinancer.Aquesta descapitalització incideix directament lacapacitat per innovar, per retenir talent iper impulsar projectes i programes complementaris, entre d’altres.
• Un 35,5% han hagut d’endeutar-se demanant préstecs a entitats bancàries, el que significa també el pagament d’interessos i altres despeses derivades.

Sense ànim de lucre no significa amb ànim de pèrdua

Les organitzacions del Tercer Sector Social –associacions, cooperatives d’iniciativa social i fundacions –són sense ànim de lucre però necessiten ser viables i sostenibles per poder desenvolupar en condicions la seva finalitat social, i ampliar al màxim el seu impacte al servei de les persones i de l’interès general, amb clara vocació de servei públic.

• Només el 6,1% de les entitats preveu tancar l’any sense pèrdues. Un 43,4% de les entitats ja afirmen de forma contundent i clara que tancaran l’any 2020 amb pèrdueseconòmiques, iun 50,5% encara noho saben, ja queestan pendents de veure com evoluciona la situació fins a finals d’any. Per tant, a l’espera que es confirmin les dades conòmiques,podríem estar parlant d’un 93% d’entitats que potser tanquin l’any amb pèrdues.

El què impulsa l’activitat del Tercer Sector Social no és la recerca d’un benefici econòmic i en aquest sentit, tal com ja es va demostrar en l’anterior crisi del 2008, difícilment les entitats tancaran. Seguiranatenent a les persones i donant resposta a les necessitats socials.En aquest cas, la conseqüència és una greu precarització dela feina que desenvolupa el sector.

Impacte en l’ocupació: La crisi de la Covid-19 ha provocat una davallada de l’ocupació de gairebé el 10%

Es pot afirmar que l’impacte de la crisi COVID-19 està reduint la capacitat de generar ocupació per part del Tercer Sector Social de Catalunya i la percepció de les entitats en aquesta matèria és pessimista: el 50% de les entitats enquestades pensa que en els propers mesos l’ocupació seguirà disminuint. En anys anteriors (des del 2014) el percentatge d’entitats que pensaven que en el futur l’ocupació disminuiria se situava només al voltant del 5% (majoritàriament es considerava que l’ocupació es mantindria o augmentaria).

Caldrà analitzar aquesta davalladaperò en un moment de crisi sanitària com l’actual, la fuga de talent de professionals del sector social cap a àmbits més reconeguts i millor remunerats ha estat, i segueix sent, una clara dificultatque s’arrastra des de fa temps i que el context actual ha agreujat(per exemple, una infermera cobra un 30% més en el sector salut que en el sector social).

Vista la situaciói de forma prioritària, reclamem, a les administracions públiques competentsi al conjunt d’agents polítics del país:

• El pagament immediat dels 256 M d’euros de deuteal Tercer Sector Social en concepte de factures vençudes i subvencions executades i justificades
• Seguir articulant línies de suport i ajuts directes al conjunt del sector, en els seus diferents àmbits d’activitat, per compensar els sobrecostos i la pèrdua d’ingressos provocada per les mesures preventives per contenir la pandèmia de la Covid-19.
• Impulsar ja des d’araun acord polític entre les diferents forces parlamentàries del país que es concreti enun pla de finançament i sostenibilitat a llarg termini del sector social per assegurar-ne la viabilitat i situar-lo com a pilar fonamental de l’Estat de benestar, al nivell de salut i educació.