Skip to content

13.04.2021 | Debat ‘Catalunya Social’ de la Taula del Tercer Sector

La Taula del Tercer Sector ha presentat avui ‘Fronteres de paper: la irregularitat administrativa i la invisibilització de les persones’, l’últim dossier del cicle ‘Catalunya Social’. El document, elaborat per Càritas Catalunya, mostra com el fet de tenir, o no, la situació administrativa regularitzada marca la diferència a l’hora d’accedir a drets tan bàsics com l’habitatge, el treball, la formació o la participació, a més de repassar àmpliament la llarga cursa d’obstacles que han de superar les persones per aconseguir “papers” i deixar de ser ciutadanes de segona. A Catalunya, es calcula que 100.000 persones estan en situació irregular.

“Abans de la Covid-19 les persones en situació administrativa irregular ja eren invisibles i vulnerables, però ara ho són més. Amb la pandèmia, les seves condicions de vida s’han endurit més en un període de temps molt curt, de sobte, sense possibilitat de reaccionar i sense gaires recursos de suport, només cal recordar que ni tan sols poden accedir a prestacions d’emergència social com la renda garantida de ciutadania o l’ingrés mínim vital. A més, moltes persones que estan en procés de regularització han perdut la feina i sense treball -requisit indispensable per continuar avançant en el procés d’arrelament social- es veuen abocades a una irregularitat sobrevinguda que les deixa encara més desprotegides i sense perspectiva de millora si no s’apliquen canvis en les polítiques migratòries i d’acollida i inclusió” ha avisat Francina Alsina, presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, durant la presentació del dossier. 

A banda de la presentació del dossier, a càrrec de Míriam Feu, coordinadora del Grup de Treball d’Anàlisi Social de Càritas Catalunya, també hi ha hagut un debat amb entitats socials expertes en aquest àmbit que han evidenciat el periple i la vulneració de drets que pateixen les persones en situació administrativa irregular. “Els estem posant tantes traves perquè el missatge és clar: no veniu” ha assegurat Raúl Martínez, vocal d’interculturalitat i migracions i membre de la  Junta Directiva d’ECAS. “Els hi diem això, però continuaran venint. L’any 2020, i enmig de la pandèmia, 800 joves van arribar a casa nostra, molt més que al 2016” afegia Ferran Rodríguez, director de la Fundació Eveho i president de FEPA. “El que és clar és que estem fent lleis injustes que no són reals a allò que està passant a la societat, però no es canvien” ha apuntat Gerard Català, assessor jurídic de Creu Roja Catalunya, Programa d’Acollida i integració per a sol·licitants i Beneficiaris de Protecció Internacional.

El document planteja diverses mesures a les administracions (estatal, catalana i locals) per a la protecció real de les persones migrades, com facilitar l’accés al mercat laboral de les persones migrades amb plenes garanties; concedir l’autorització de treball als joves migrats sols sense referents familiars i garantir l’empadronament i l’atenció als serveis socials, entre altres.

  • Comparteix: