13.05.2016 | La Fundació Campus Arnau d’Escala i el Gabinet d’Estudis Socials han constituït recentment un equip consultor per promoure la implantació de la metodologia Retorn Social de la Inversió (RSI), per tal d’avaluar l’impacte dels projectes que desenvolupen les entitats socials. Actualment, aquest equip ja està treballant amb èxit amb dues entitats catalanes proveïdores directes de serveis per a l’Administració.
El Retorn Social de la Inversió, adaptació al català del terme anglosaxó ‘Social Return on Investment (SROI)’, té com a objectiu el mesurament en termes econòmics de l’impacte social d’un projecte o programa. Aquesta metodologia cada vegada s’utilitza més per part de les administracions com a eina d’avaluació dels seus proveïdors i ofertes. Per a les entitats, el seu interès principal rau a conèixer en quina mesura els recursos destinats produeixen l’efecte o l’impacte desitjat, i per tant permet planificar de manera estratègica i optimitzada els serveis i els recursos.
Implementació del RSI
El RSI congrega tots els agents d’interès d’una entitat, entesos com aquells que en reben algun tipus d’impacte, en taules de treball separades perquè relacionin i prioritzin els canvis que identifiquen que han rebut de l’entitat. El primer resultat de la metodologia és un Mapa d’Impacte que reuneix tots els canvis identificats.
La metodologia RSI no actua des de fora sinó des de dins, implicant-se directament amb tots els grups d’interès i escoltant-los amb la deguda atenció perquè elaborin una relació de tots els impactes que han rebut, ja siguin positius o negatius. De manera participativa, plural i integral aconsegueix elaborar una radiografia de l’impacte global que genera una organització, projecte o programa.
És en una segona ronda de treball amb les mateixes taules és on els impactes identificats es transformen en indicadors que han de permetre a l’equip consultor fer els respectius mesuraments econòmics a través de les anomenades ‘aproximacions financeres’. Per exemple:
| AGENT D’INTERÈS | IMPACTE | INDICADOR |
| Beneficiaris | Disminució dels conflictes psicològics | Disminució de les visites psicològiques o psiquiàtriques |
La principal innovació de la metodologia RSI és, doncs, que té en compte tots els agents que tenen relació amb el servei, és a dir, no només els beneficiaris, sinó també els treballadors, les famílies dels beneficiaris, els finançadors, els proveïdors, la comunitat veïnal, entre d’altres, i que són els mateixos agents d’interès els qui identifiquen el canvis o impactes que els suposa la seva relació amb l’entitat.
En aquest sentit, és essencial que els indicadors associats als impactes siguin prou directes i concrets com per procedir a l’estimació econòmica del guany i/o de l’estalvi que s’ha generat. Seguint l’exemple anterior, el càlcul a fer, un cop validat l’indicador corresponent a aquest impacte, és el següent:
| Nombre de beneficiaris que afirmen haver disminuït les seves visites psicològiques o psiquiàtriques X Nombre de visites anuals que ja no realitzen des que són beneficiaris X Preu d’una consulta estàndard= X Euros estalviats. |
Presentació dels resultats
L’ultima etapa de la metodologia RSI és la comunicació dels resultats a través d’un informe final que consigna tot el procés que s’ha seguit, els impactes identificats, els indicadors que s’han definit, com s’han realitzat les aproximacions financeres per monetitzar-los, quins impactes no ha estat possible mesurar econòmicament i les propostes i recomanacions de millora que s’han detectat al llarg d’aquest procés d’acompanyament.
D’aquesta manera s’arriba finalment a la ràtio RSI, és a dir, la relació entre els beneficis (i estalvis) econòmics que genera un servei i el valor de les inversions que s’han efectuat per a la seva realització. Per exemple, si la ràtio té un valor de 2, això representa que cada euro invertit s’ha traduït en 2 euros guanyats o estalviats.
En resum, la metodologia RSI es caracteritza per ser participativa, exhaustiva, transparent no invasiva ni fiscalitzadora. Val a dir finalment que no genera un excés de treball per a l’entitat que decideix assumir-la ni tampoc parteix d’un pressupost preestablert i inamovible, aquest depèn fonamentalment de l’abast que se li vol donar, de manera que la seva implementació pot adoptar fins i tot la fórmula d’una prova pilot.
Per a més informació, contacteu Lluís Marroyo, Gerent de la Fundació Campus Arnau d’Escala (tel. 972104215 | dg@campusarnau.org) o Xavier Vallvé, Secretari del Gabinet d’Estudis Socials (tel. 93 487 38 16 | xavier@gabinet.com).
